Paller i llenyera

Dibuix fet d'una foto de la Marta Pàramo Rosanas

Tenim la palla eixuta i guardada, 

tenim la llenya per passar l'hivern.

I el blau que ens il·lumina tantes hores

i la mirada que  esborra les foscors.

Bet

Bet, la porta rebel, desobedient i insubmisa,  que no volia deixar de ser porta, i així deixava caure el mur amb què la condemnaven un cop i un altre.  

Més ençà  hi ha el carrer neutre i conformista, més enllà hi ha un jardí esdevingut un salvatge paradís de les heures. La Bet estava orgullosa de poder obrir-se cap a ell.

La incontenible atracció d'un portal vermell

De bat a bat.

Tant se val, ben tancat.

Portal vermell

i empolainat bellugues

les mans que ara et dibuixen.

Carrer tranquil

amb tot de vells portals

quasi iguals.

Avís, crit o alarma

el teu vermell.

Liquidàmbar americà

Ahir, a sota d'un arbre del Montseny (Liquidàmbar americà) vaig recollir tantes fulles de colors diferents. Totes del mateix arbre.

Quanta tardor

ha plogut d'un sol arbre.

Colors, com gotes. 

Arbre alquimista
troba l'or a les fulles.
Tot ho transforma        

(gràcies  a l'aportació d'en McAbeu)

Sota de l'arbre
roges com flamarada
cauen les fulles.

……………………………………………….Xavier Pujol

Sempre les fulles!

Cauen als nostres peus

tots els vermells.

…………………………………………………Carme

Relats conjunts d'octubre: Un conte per anar a dormir

Un conte per anar a dormir de Fina Veciana

- Una vegada hi havia una nena que,  de vegades, s'imaginava coses i ho feia tan bé que se les creia i segons quines coses eren, aleshores tenia por. Un dia deia que hi havia cocodrils a sota la taula mentre dinaven i reia i jugava a fer que els altres s'ho creguessin, però després si somiava aquests cocodrils, a la nit, tenia por.  

- A mi també em passa, àvia, que hi ha coses que em fan por.

- Sí, a tu també et passa, alguna vegada,  Abril, ja ho sé. I saps què va fer aquella nena?

- Què va fer?

- Tal com s'inventava animals que després li feien por, es va inventar una calaixera grossa, per guardar a dins dels calaixos tot allò que li feia nosa per dormir. Quan se n'anava a dormir, primer de tot omplia els calaixos d'animals, de monstres o fins i tot dels lladrucs dels gossos llunyans, els tancava ben tancats, que dormissin allà dins, al menys mentre ella també dormia.

- Jo també ho podria fer?

- I tant que sí!  Ja pots començar avui mateix. Serà una calaixera de tres calaixos ben grossos.

- Al calaix de dalt hi posaré els sorolls que m'espanten. Hi ha coses que fan massa soroll i tinc por: les motos, les serres que em dius que són de tallar els troncs, les màquines de tallar les herbes del jardí dels veïns. 

- Molt bé, Abril! Així estaran en silenci tota la nit!

- Al calaix del mig hi posaré els cocodrils, els lleons i els rinoceronts

- Apa!  Tots a dormir!  Fantàstic!

- I al calaix de baix els crancs i les aranyes... 

- Molt bé i ara, saps què farem?  Posarem les estrelles i la lluna i també alguns planetes, just aquí, al sostre, a sobre nostre, perquè ens facin una mica de claror i companyia.

- La lluna és amiga meva, des que era molt petita, que ens vam fer amigues.

- La lluna sempre és una bona amiga, quina sort que tens. I saps què?  A la nit, mentre dormim, podem volar i arribar a tocar els estels i la lluna. 

- I el planeta dels anells?  

- Saturn?  També, també el podràs tocar amb la punta dels dits.  Tanca els ulls i dona'm la mà que comença el vol i el viatge a les estrelles. La primera parada la farem a la meva estrella, que té un color ataronjat preciós. Després hauràs de triar la teva.

- Ja la tinc triada, la meva és blanca i fa molta claror. 

- Anem-hi doncs! Té cinc puntes i és la més grossa, la veus? 

- Sí.....

-  Ara cap a la lluna, a veure si hi trobes algun conegut...

I l'Abril es va adormir, sense temps de res més, ni d'acabar el conte...  i al matí...

- Mama, mama, saps qui vaig trobar a la lluna? L'Amina i la Clara, les meves amigues del cole!!! Ens ho hem passat molt bé, hem jugat tota la nit. 

 

Banc-piscina

Refrany inventat del segle XXI:

"Si vols un  banc amb piscina, no hi podràs seure sense mullar-te els peus."

Peixos

La teva imatge al cel,

a dalt dels arbres

al fons de l'aigua.

La teva imatge m'acompanya

arreu, on vulgui anar.

Al safareig dels peixos

flueix la vida tranquil·la.

S'amaguen per les pedres,

com somriures vermells,

com aclucades d'ullet.

Trobem tanta pau dins del silenci.