Banc-piscina
Refrany inventat del segle XXI:
"Si vols un banc amb piscina, no hi podràs seure sense mullar-te els peus."
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Amades 2.0
ResponEliminaHe, he, he... gràcies Xavier!
EliminaSaps qui gaudiria un munt d'aquesta foto?. En Fra Miquel.
ResponEliminaTan bo el refrany com la foto.
Aferradetes. nina.
Sí,ja hi vaig pensar, en ell i els seus bancs... potser el va veure al'Instagram. Ara no ve per aquí però allà encara ens veiem, de vegades.
EliminaAferradetes, bonica.
Jo hi posaria una petita rampa a cada costat i el convertiria en un pont. Un minipont per a un miniestany. Amb uns quants peixos com aquells del safareig de l'altre dia, fins i tot faria bonic.
ResponEliminaEm sembla molt bona idea, Mc! Quedaria maquíssim en un parc urbà... he, he, he...
EliminaBon refrany !..... per això es van inventar les botes d'aigua ! ;)
ResponEliminaSalut !.
Molt bon invent, el de les botes d'aigua! Cal tenir-les senpre a punt!
EliminaSalut, Artur!
És com el meu "sense despentinar-te/ no arriba el cop de vent"! Disculpa que m'autociti!
ResponEliminaNo necessites pas disculparte. És ben bé així!
EliminaHe, he, potser de peus a l'aigua et refrescaries, però surtiries ben galdós...És clar que si tens flexibilitat, et pots enfilar al banc i seure tranquilament, per baixar, només cal fer un saltiró...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Si ho intento, segur que caic a l'aigua... he, he, he... Era bastant ampla la piscina. Baixar és una altra cosa, més fàcil, però també pots fer un patatxap si bades...
EliminaBon vespre, M Roser!
Em sembla que s'explica sol.
ResponEliminaSí, potser per això em va fer molta gràcia aquesta imatge.
Elimina