Quan s'acaba el dia,
la llum es fa més càlida
encara que faci més fred.
Més esplendorosa, mentre s'apaga lentament.
Més tendra, abans que la fosca s'escampi arreu.
La bellesa persisteix fins i tot a la nit.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Quan s'acaba el dia,
la llum es fa més càlida
encara que faci més fred.
Més esplendorosa, mentre s'apaga lentament.
Més tendra, abans que la fosca s'escampi arreu.
La bellesa persisteix fins i tot a la nit.
Núvol com fum
sobre la xemeneia.
Ni surt ni entra.
Només vol retornar-li
records dels temps de feina.
Per preservar-los
amb música de núvol
i mots de fum,
tots els sentits ens calen.
La cerca continua.
Vull una música que sigui rodona
i que tingui el color de sol.
Ni massa trista ni massa alegre.
Que m'arribi ben endins
que desperti les emocions viscudes
i que m'assereni l'esperit.
Com una taronja del taronger petit.
Com un vals de primavera o com un preludi de tardor.
Can Catà de Cerdanyola
T'escriuré,
siluetes alegres que puguin volar
i que mirin al cel i a l'infinit,
amb la calma i el repòs
d'uns ocells damunt la branca.
T'escriuré signes nous
amb significats secrets
que només tu puguis saber.
T'escriuré imatges sobre la música
i els sentiments sense pentagrama.
T'escriuré només una paraula
perquè no se m’oblidi mai que la vaig trobar.
Des del camí un racó em roba el cor. Com si fos meu. Com memòria oblidada de fets que no han existit. (Potser en una altra vida, vam ser...