Fum

Núvol com fum

sobre la xemeneia.

Ni surt ni entra.

Només vol retornar-li

records dels temps de feina.

Per preservar-los

amb música de núvol

i mots de fum, 

tots els sentits ens calen.

La cerca continua.

Música

Vull una música que sigui rodona

i que tingui el color de sol.

Ni massa trista ni massa alegre.

Que m'arribi ben endins 

que desperti les emocions viscudes

i que m'assereni l'esperit.

Com una taronja del taronger petit.

Com un vals de primavera o com un preludi de tardor.

Cau la nit

Astell - La vall Fosca - Pallars Jussà

El paisatge com un acaronament a l’ànima.

La proximitat de la nit, que s'estèn lentament

el fa més tendre encara.

Cada llum que s'encèn

és la promesa d'un bes.

La seva placidesa dona consol als neguits.

Ens fem poble, paisatge, cel i muntanya...

Per fer-nos un amb tots ells. 

Haikus

El groc és llum

i ens omple les ninetes.

Ben prest s'apaga.

L'ombra d'agost

encara reverdeja.

Fred de tardor.

Aigua d'octubre

que fresa els meus camins.

Torna a la llera.

Helena Bonals:

Novembre ofega.
Anhelo el pas de puça.
Ardor que dorm.

Finestra a Ullà

D'aquí, tant el dibuix  com el poema

Se'ns apaguen els colors,

el mirall enllorat ja no ens retorna

ni allò que som ni allò que voldríem.

S'enterboleixen les transparències

i la vida s'enrigideix al nostre entorn.

Em guardo el color safrà

per tornar a pintar l'alegria 

sobre els murs que s'alcen tothora,

mentre continuarem recordant

els vells contes i els antics somnis d'altres temps

perquè no morin.

Collserola, tanca de Can Catà

Can Catà de Cerdanyola

T'escriuré, 

siluetes alegres que puguin volar

i que mirin al cel i a l'infinit, 

amb la calma i el repòs 

d'uns ocells damunt la branca.

T'escriuré signes nous

amb significats secrets

que només tu puguis saber.

T'escriuré imatges sobre la música

i els sentiments sense pentagrama.

T'escriuré només una paraula

perquè no se m’oblidi mai que la vaig trobar.

Relats conjunts d'octubre: la fi de la llei seca

- Semblaven tot uns senyors, però ara mite'ls, només que han tancat els bars, ja  han perdut el control. 

Es troben cada vespre en alguna casa, sempre són més de sis, van sense mascaretes, i no tenen cap interès a guardar la distància i com pots veure, s'emborratxen com uns desgraciats. 

- Però què dius? Si aquesta foto és antiga, és de quan van abolir la llei seca.

- I que m'has de dir tu a mi? Si jo mateix la vaig fer! 

- Si tu també hi eres, doncs, què crítiques? Ets tan desgraciat com ells.

- Ep! Que jo no hi era... no cal que m'insultis! Tu no has sentit a parlar de la Finestra indiscreta? I dels teleobjectius? La vaig fer ahir mateix des del balcó de casa meva.

- I saps qui són? 

- Sí que ho sé, però no ho diré pas en públic, podria acabar a la presó jo, en llocs d'acabar-hi ells.