Riera seca

Niporepte dels Relats en català

El meu haikú ve de seguir el de l'Helena

Trepitjo un núvol
amb els dos peus descalços.
I soc reflex.

Runes i flors

No buscava cap casa. No en necessitava cap més, ja en tenia prou amb una, la seva. Però és va fixar que en aquests ampits amples i sobrers que van ser fets per acollir jardineres i flors, avui només hi havia runes.

Tampoc tenia diners per comprar-la ni que fos una casa atrotinada. Per això, va decidir que (encara que no fos seva ni tan sols fos habitable) retornaria les flors a aquells prestatges exteriors.   Va netejar la runa, va comprar jardineres i uns poms rodons de crisantems grocs que enamoraven. Cada setmana s'enfilava fins al primer pis per regal-los i bé, la casa no era seva, però semblava que li somreia, o potser eren les flors? En qualsevol cas, ella sempre els retornava un somriure satisfet.

Sota del llimoner

Sota del llimoner, entre les arrels i unes pedres, hi vivia un llangardaix. La seva mida ens impressionava, les seves actituds també. Sortia com un dinosaure gegant  i es posava molt dret, coll amunt, i obria la boca com si volgués fer un bram espaordidor.  No vaig sentir mai cap so, però ell, molt digne, com si ja tingués la feina feta, es posava  a prendre el sol, ben quiet.

Jo també m'hi posava, agafava una gandula i aprofitava el sol d'hivern. 

Un dia, va caure una llimona ben a la vora del seu cau.  Com m'agradaria saber què va passar... què donaria per  haver vist com queia la llimona i l'efecte que li feia! 

Però no, no vaig veure res. I no l'he vist més. En lloc del llangardaix, hi havia la llimona. 

És insòlit prendre el sol al costat d'una llimona. La vida és estranya.

Gavina d'ales lligades

Amb les ales esteses, 
amb les ales lligades.
Com la gavina, sempre volo.
Volo, volo i no em moc de lloc.

Em creixen lletres

Em creixen lletres, a les mans i als dits.
I jo miro que siguin entenedores,
mentre que per terra i damunt de les parets
hi creixen signes amb uns missatges xifrats
tan secrets que no goso desxifrar.

Pantalla 3D

Pantalla 3D  trobada en una finestra de Mollet de Peralada

Si us canseu de la tele convencional, munteu-vos una pantalla en 3D.

No necessita electricitat, tot just una mica d'aigua.

Podeu canviar el programa amb una torratxa nova, algun esqueix i sense comandament a distància. 

Contemplació i meditació. Calma i serenor. 

A vegades necessitem tant i altres vegades tan poc.

La porta del gessamí

Els pètals tapen esquerdes
i perfumen els racons,

La tendresa ens cobreix les arrugues de la pell
i l'alegria ens fa oblidar que ...
el temps ja ens pesa una mica.