Vermell encès

Si fos la fulla d'aquesta branca
desplegaria naturalment el meu vermell encès.
Ella ocupa un espai sense mesurar-lo
i es pren el seu temps
sense comptar-lo.
Si jo pogués fer-ho...
aleshores, sí, 
lluiria al sol, com ella,
aquest vermell de foc.

Flors i fulles seques

Delicadament, s'assequen les fulles del petit desert de dunes, fent dibuixos com randes, entre les seves petites punxes i les seves grans fragilitats. La bellesa d'una lenta desaparició. Un instant d'un equilibri efímer i inestable.

La ginesta a la tardor

Com una cançó infantil 

La ginesta està enyorada

del seu color groc lluent.

Caça al vol les fulles seques

que li porta un cop de vent.

Qui vol boles de colors

com els avets de Nadal...

si puc tenir fulles lliures

que ni penjar-les no cal.

De cinc puntes, com l'estrella

del mès càlids dels colors.

Els torrats foscos i pàlids

s'han ensenyorit del bosc.

Mireu-me bé caminants, 

presumeixo flors d'hivern

mentre espero primaveres

i el meu color groc lluent.

En Xavier Pujol, que en el seu comentari ja va apuntar maneres i bones intencions,  m'ha fet el regal de posar-li una música, a aquest poema. Jo ho he muntat en un vídeo, la poca traça de les imatges és només meva.  Però malgrat la poca traça, no me n'he pogut estar de compartir-ho i de muntar-ho d'alguna manera.  Moltes gràcies Xavier!

Ah!  La veu també és d'en Xavier Pujol  (que el vídeo no ho posa, catxis!)

Plaça a Ordis

L'acolliment, 
la calidesa
l'abraçada de la plaça
que ens rep silenciosa i nua.
M'assec en un raconet
i m'hi quedo, 
mirant i sentint la pau 
respirant-la a fons.

Tardor damunt de l'aigua

Encara sura la tardor, en les seves fulles caigudes de colors. El groc és un punt de llum i els torrats volen donar-nos calidesa. Les ombres de les branques de fulla perenne volen dansar unides, aquest final de la tardor damunt de l'aigua. El rellotge del temps és l'esdevenir de cada cosa.  Sabrem que va ser tardor pel record que ens en podrem quedar i quan totes les fulles ja seran al fons, és que haurà arribat l'hivern sense més treva.

Ens romandrà escrit a la memòria algun fragment d'allò que hem viscut, cada vegada més difuminat. A cada dia que passa el passat serà més inventat. Però continuarà essent per a nosaltres el més cert i més real. Quan ja sigui un hivern massa fred, ens caldrà inventar, aleshores, records futurs de primavera.

Torre de guaita

Dalt del turó dels meus somnis

hi tinc una torre de guaita,

per veure fins on arriben

els horitzons que buscava.

Res no es veu a ran de terra.

Puc volar o pujar escales

si vull veure aquest futur

que cada dia s'escapa.

Roba estesa

Missatges secrets, 

de la roba estesa.

si no hi ha vermell 

la nit ha estat freda.

Si hi poso molts blaus

escric la tendresa.

I si em surt el groc

el balcó protesta.