Vermell encès
Si fos la fulla d'aquesta branca
desplegaria naturalment el meu vermell encès.
Ella ocupa un espai sense mesurar-lo
i es pren el seu temps
sense comptar-lo.
Si jo pogués fer-ho...
aleshores, sí,
lluiria al sol, com ella,
aquest vermell de foc.
Precioses aquestes fulles tant vermelles contrastant amb les verdes...Al primer cop de vista m'havien semblat les flors de Pasqua, que per cert ara n'hi ha de molts colors, però com la vermella, cap!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
És una vinya verge o vinya americana, es posen precioses abans de perdre les fulles.
EliminaBon vespre, M Roser.
Vermell de foc, vermell de llavis encesos.
ResponEliminaVermell de l'infern... (dels Pastorets!)
El vermell és un color molt bonic, que omple la vista i el cor... clar que els colors tots tenen la seva bellesa...
EliminaI si s'ha posat vermella per alguna cosa que l'hi han dit?
ResponEliminaSi és així, quina elegància en posar-se vermella!!!
EliminaSón magnífiques aquestes vinyes quan agafen aquest color. Anima't, Carme, a atrevir-te a fer com elles!
ResponEliminaEm sembla que ja he fet tard... ;)
EliminaNo pot haver-hi tardor sense vermell que ens encoratge.
ResponEliminaUn bon vermell sempre ens dona una empenteta...
EliminaEls teus poemes ja solen lluir aquest vermell de foc...
ResponEliminaGràcies, Helena, em deuen representar prou bé, doncs.
Elimina