Tots els colors d'un sol moment

Una foto d'en Xavier Pujol

Radical, la tendresa,
s'escampa ...
inundant espais i gestos
més enllà d'ella mateixa.
És un doll que omplena 
pous profunds 
malalts de sequeres persistents
i assaona platges infinites
del paisatge de l'ànima.

Paraigüer - 2

Aquesta idea ve d'aquí:

L'abraçada d'arribada,
amb pètals sempre grocs.
Hem tastat la llum als ulls,
hem mirat llavis encesos.
i ens hem dit la força al braç
a l'amor com a la guerra.

Enlluernada

El jardí japonés de Givergny

M'enduré les fulles roges,

les branques que s'inclinen, 

els cortinatges protectors,

perquè el teu sol no m'enlluerni.

I perquè la posta 

em sigui consol i esperança.

Un repòs, un silenci.

Miraré les fulles roges

i les branques com s'inclinen

i l'aigua, mirall, de tantes incerteses.

Relats Conjunts: Santiago Rusiñol, 1892, Interior d'un cafè

Santiago Rusiñol, 1892, Interior d'un cafè

La xafardera de la meva veïna, aquí fent temps com aquell que res. Només per vigilar-me a veure si em trobo amb algú. N'estic fins al capdamunt d'ella, ho xerra tot als meus pares i després em controlen encara més. He hagut de demanar una consumició que no volia, per culpa d'ella. Ara, també cal dir aquest xarop amb sifó està boníssim, això sí!  Si me'n vaig  es capaç de seguir-me. Ella pensa que m'he de trobar amb algú, aquí, però no sap que jo he vingut fins aquí perquè he vist que em seguia i no volia que arribés, darrere meu, fins al lloc on anava. I em fa patir arribar tard... i perdre el poc temps que tenim. Quins nervis, quin neguit!!!

- Elionor, maca, com estàs? que esperes algú?

(no, si ara, a sobre, em donarà conversa)

- Molt bé senyora Engràcia, i vosté?  Sí, sí, espero la meva amiga Matilde, anirem adonar un volt.

- Ah!  Estaré encantada de saludar-la!

(quina pesada, aquesta dona!!!)

- Vaig a veure si la veig venir pel carrer.

- Ves, ves, noieta, ja us espero aquí, aniré a saludar la Maria, mentrestant, ara que té un moment de repòs darrere el taulell.

(aquesta és la meva, surto i fujo corrents, que em perdi la pista...)

- Hola senyora Patrícia, que arribo tard? - diu esbufegant l'Elionor.

- Tot just 5 minutets reina, passa, passa, 

- És que  la senyora Engràcia no em deixava de petja...

- Ui, la bruixa de l'Engràcia no em pot veure.

- Oh!  i si els diu als meus pares que vaig a veure una vident i em gasto els diners així, em maten!

- L'has esquitllada prou bé doncs, no la veig en cap racó de tot el carrer.  - diu la Patrícia mirant per la finestra - Som-hi Elionor, què vols saber?

- Si us plau...  Per quant temps hauré de suportar aquesta meva veïna?

Islàndia

Bon 11è aniversari de blog, XeXu!!! Per molts posts!

Post per celebrar l'11 aniversari del Bona nit i tapa't:  Quin viatge és el vostre preferit?

ISLÀNDIA!!!!

Si em pregunteu, com és que (jo, que no soc viatgera)  des de sempre havia tingut ganes d'anar a Islàndia, no sabria dir-vos-ho. Va ser el meu regal de 50 anys.  Una setmaneta. Me n'hi hagués quedat dues més i encara, ara, hi tornaria.

Va ser molt especial, perquè mai no havia vist una natura tan verge. Tan poc tocada per l'home i tan diferent de la que estic acostumada. Tot era especial: volcans, llacs calents, salts d'aigua immensos, geleres, icebergs, geisers, fumeroles,  basses de fang que bullen, els prats i l'absència de boscos i sobretot, ningú enlloc.

Emoció constant i una descoberta rere l'altra. Cada dia, cada hora, cada minut.  I em va fascinar fins i tot aquella llengua impronunciable,  descobrir paraules, descobrir les diferents parts d'una paraula...

A dalt he posat el text per en XeXu. Ja m'he passat una mica de paraules, però aquí us afegeixo unes fotos d'algunes pàgines dels dos albums gruixuts, gruixuts que vam fer.

Les cases antigues al camp o a la muntanya, estaven gairebé enterrades a terra, en alguns llocs la teulada era una continuació més de la mateixa herba del prat.

El volcà VITI, que vol dir infern. Amb aigua d'un blau turquesa preciós.

Poblets petits i de colors, com de joguina...

Flors d'ametller

El primer ametller florit, aquest any, vora el camí, dalt de la carena, el vaig veure a mig gener. Encara, ara, a finals de  març, en veig d'altres que floreixen. Des de la tanca d'un jardí, unes quantes branques treien la seva joia ran de la vorera.

De casa l'Helena Bonals i de casa Novesflors, aquest any havia manllevat
idees,  seguint la inspiració dels seus haikus.

El blanc de neu
de puresa tan fràgil.
El blanc de flor. 

Flor de cristalls.
L'hivern us agermana.
Neu d'ametller.

Capella de la Mare de Déu de Montgrony

Una foto d'en Xavier Pujol

Mantinc el fil, que m'enllaça,
des dels orígens fins al final.
Des de la cova, fins al cim.
De l'embrió fins a mi.
De les meves arrels fins al present.
De la meva cultura fins a l'expressió.
No pas un lligam que em fermi,
sinó el cordó umbilical que m'alimenta.
M'alimento, avui de la nena que vaig ser.
De la llengua que vaig aprendre,
de la força de les arrels ...
i dels anhels de llibertat.