Islàndia
Bon 11è aniversari de blog, XeXu!!! Per molts posts!
Post per celebrar l'11 aniversari del Bona nit i tapa't: Quin viatge és el vostre preferit?
ISLÀNDIA!!!!
Si em pregunteu, com és que (jo, que no soc viatgera) des de sempre havia tingut ganes d'anar a Islàndia, no sabria dir-vos-ho. Va ser el meu regal de 50 anys. Una setmaneta. Me n'hi hagués quedat dues més i encara, ara, hi tornaria.
Va ser molt especial, perquè mai no havia vist una natura tan verge. Tan poc tocada per l'home i tan diferent de la que estic acostumada. Tot era especial: volcans, llacs calents, salts d'aigua immensos, geleres, icebergs, geisers, fumeroles, basses de fang que bullen, els prats i l'absència de boscos i sobretot, ningú enlloc.
Emoció constant i una descoberta rere l'altra. Cada dia, cada hora, cada minut. I em va fascinar fins i tot aquella llengua impronunciable, descobrir paraules, descobrir les diferents parts d'una paraula...
Poblets petits i de colors, com de joguina...
Post per celebrar l'11 aniversari del Bona nit i tapa't: Quin viatge és el vostre preferit?
ISLÀNDIA!!!!
Si em pregunteu, com és que (jo, que no soc viatgera) des de sempre havia tingut ganes d'anar a Islàndia, no sabria dir-vos-ho. Va ser el meu regal de 50 anys. Una setmaneta. Me n'hi hagués quedat dues més i encara, ara, hi tornaria.
Va ser molt especial, perquè mai no havia vist una natura tan verge. Tan poc tocada per l'home i tan diferent de la que estic acostumada. Tot era especial: volcans, llacs calents, salts d'aigua immensos, geleres, icebergs, geisers, fumeroles, basses de fang que bullen, els prats i l'absència de boscos i sobretot, ningú enlloc.
Emoció constant i una descoberta rere l'altra. Cada dia, cada hora, cada minut. I em va fascinar fins i tot aquella llengua impronunciable, descobrir paraules, descobrir les diferents parts d'una paraula...
A dalt he posat el text per en XeXu. Ja m'he passat una mica de paraules, però aquí us afegeixo unes fotos d'algunes pàgines dels dos albums gruixuts, gruixuts que vam fer.
Les cases antigues al camp o a la muntanya, estaven gairebé enterrades a terra, en alguns llocs la teulada era una continuació més de la mateixa herba del prat.
El volcà VITI, que vol dir infern. Amb aigua d'un blau turquesa preciós.
Poblets petits i de colors, com de joguina...
Segurament no hi aniré mai però, per tal com ho expliques, em sembla que m'agradaria. :-)
ResponEliminaN'estic segura, Mc! És imposible que aquesta natura en estat pur, aquesta terra tan viva, deixi indiferent a ningú. I encara em falta veure les aurores boreals... segurament que jo ja no hi tornaré, però m'encantaria veure-les.
EliminaMoltes gràcies Carme! A la tarda penjaré el post, i el teu text hi serà, és clar! I encara més, Islàndia també és el meu viatge més especial, és clar! Seydisfjordur... mareta de déu... No devies passar per Djupivogur, una mica més al sud...? Quins poblets, totalment un altre món. Hi he de tornar sí o sí.
ResponEliminaDoncs, si no recordo malament, crec que no, que de Seydisfjordur vam anar directament a Hofn, on vam tenir una aventura digna de Hitchcock amb unes orenetes de l'àrtic. Ara vinc cap al Bona nit!!!
EliminaDevia ser una meravella de viatge, Carme! Les imatges són fantàstiques! Per ser que no ets gaire viatgera déu n'hi do! Ara passaré per cal Xexu.
ResponEliminaVa ser-ho. Crec que és l'únic viatge dels que he fet, que repetiria. És magnífic.
EliminaEntre tu i el XeXu, feu ganes d'anar-hi, eh? A veure si algun any fem aquesta immersió en la natura pura!
ResponEliminaDoncs sí, no estaria malament, encara que amb 15-16 anys que fa que hi vaig anar potser ja estigui una mica més "retocada" ara hi ha molt més hotels en llocs que abans no hi havia res.
EliminaHi ha vegades que m'he de concentrar, respirar fondo davant d'aquesta pau tan bella. I solament una interjecció em valdria.
ResponEliminaDoncs, sí, Jordi, a vegades amb una interjecció n'hi ha prou!
EliminaQuin país tan preciós! Es nota que l'ésser humà no l'ha malmès, per això llueix amb tot el seu esplendor natural!!!
ResponEliminaPetonets.
Esperem que es conservi tanta bellesa!
EliminaActualment Islàndia s'ha posat de moda. Al 2002 devia ser, com es veu a les fotos, un paradís.
ResponEliminaEra un paradís. Arribar a una d'aquelles cascades immenses, espectaculars i no trobar res més que ella, ni baranes, ni ajardinaments, ni camins massa retocats era absolutament màgic. Natura pura, sense maquillatges.
ResponEliminaEs que Islàndia deixa empremta.....jo vull tornar-hi també
ResponEliminaI tant que deixa empremta! Doncs, a tornar-hi, així que pugueu...
EliminaVas anar a Islàndia abans que fos main stream
ResponEliminaNo hi ha com tenir anys de sobres, pons...
EliminaIslàndia quan era completament desconegut! Quin luxe. m'encanten els àlbums, mai recordo fer-los i em sap greu, però es gaudeixen molt més les fotos i els records.
ResponEliminaJo tampoc em faig gaires d'àlbums, però aquest l'havia de fer!
EliminaFelicidades Carme por haber disfrutado de esa tierra lejana. También sueño con ella y otros lugares que creo nos unen y hacen amar a las personas y la naturaleza. Que bien expresas tus sentimientos "Emoció constant i una descoberta rere l'altra. Cada dia, cada hora, cada minut. I em va fascinar fins i tot aquella llengua impronunciable, descobrir paraules, descobrir les diferents parts d'una paraula...Emoción constante y una descubierta tras otra. Cada día, cada hora, cada minuto. Y me fascinó incluso aquella lengua impronunciable, descubrir palabras, descubrir las diferentes partes de una palabra ... Por esto y otras cosas me considero utópicamente "ciudadano del mundo" gracias Carme.
ResponEliminaClaro que sí, Antonio! Ciudadanos del mundo. Fuí a Islandia y la quise, le puse cariño como si fuera algo mio. La lengua, no pude considerarla mia, porqué no entendia nada, pero disfruté muchísimo, buscando traducciones, i descubriendo algunos mínimos indicios de su funcionamiento. Gracias por venir. Un abrazo.
Elimina