Enlluernada


El jardí japonés de Givergny


M'enduré les fulles roges,
les branques que s'inclinen, 
els cortinatges protectors,
perquè el teu sol no m'enlluerni.
I perquè la posta 
em sigui consol i esperança.
Un repòs, un silenci.

Miraré les fulles roges
i les branques com s'inclinen
i l'aigua, mirall, de tantes incerteses.


Comentaris

  1. Necessitem ara aquest repòs per agafar més forces i seguir endavant...

    ResponSuprimeix
  2. En llenguatge sagarrià:

    "Fulles roges del meu cor...
    Al jardí s'adorm la tarda,
    fulles de sang i llum d'or,
    em són consol i esperança.
    Fulles roges del meu cor"

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Que bonic el teu llenguatge Sagarrià... gràcies, Xavier!

      Suprimeix
  3. Sort d'instants bells com aquest, que ens reconcilien amb la vida... Meravellosa imatge i versos suggeridors.

    ResponSuprimeix
  4. Amb les branques que s'inclinen i les fulles roges, pots fer un lloc de repòs per poder mirar la posta en pau i somniar amb l'esperança!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
  5. M'enduc la forma d'aquest poema perquè el seu sentit no m'enlluerni.

    ResponSuprimeix
  6. cerquem llocs de pau que d'aldarulls prous que n'hi ha

    ResponSuprimeix
  7. Respostes
    1. Excel·lent parella... tan diferents, tan bella la seva poesia...

      Suprimeix
  8. preciosa enlluernada ......m'amaro dels mots i el colors de les fulles

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A vegades necessitem buscar consol, ni que sigui en els colors...

      Suprimeix
  9. Consol i esperança. Com les necessitem. Trobar-les en aquest jardí, em fa que jo també les vulgui trobar els dies de descans que ens vénen.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars