Enlluernada
 |
| El jardí japonés de Givergny |
les branques que s'inclinen,
els cortinatges protectors,
perquè el teu sol no m'enlluerni.
I perquè la posta
em sigui consol i esperança.
Un repòs, un silenci.
Miraré les fulles roges
i les branques com s'inclinen
i l'aigua, mirall, de tantes incerteses.
Necessitem ara aquest repòs per agafar més forces i seguir endavant...
ResponEliminaQue difícil és tot plegat, Mc!
EliminaEn llenguatge sagarrià:
ResponElimina"Fulles roges del meu cor...
Al jardí s'adorm la tarda,
fulles de sang i llum d'or,
em són consol i esperança.
Fulles roges del meu cor"
Que bonic el teu llenguatge Sagarrià... gràcies, Xavier!
EliminaSort d'instants bells com aquest, que ens reconcilien amb la vida... Meravellosa imatge i versos suggeridors.
ResponEliminaHem de resistir com podem, Montse!
EliminaAmb les branques que s'inclinen i les fulles roges, pots fer un lloc de repòs per poder mirar la posta en pau i somniar amb l'esperança!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Gràcies M Roser! Bon vespre.
EliminaM'enduc la forma d'aquest poema perquè el seu sentit no m'enlluerni.
ResponEliminaMoltes gràcies Helena...
Eliminacerquem llocs de pau que d'aldarulls prous que n'hi ha
ResponEliminaParadisos interiors ...
EliminaEl verd i el roig.
ResponEliminaSagarra i Basho.
Excel·lent parella... tan diferents, tan bella la seva poesia...
Eliminapreciosa enlluernada ......m'amaro dels mots i el colors de les fulles
ResponEliminaA vegades necessitem buscar consol, ni que sigui en els colors...
EliminaConsol i esperança. Com les necessitem. Trobar-les en aquest jardí, em fa que jo també les vulgui trobar els dies de descans que ens vénen.
ResponEliminaQue passis uns bons dies, rits!!!
Elimina