Lladó

Com en un laberint
em perdo en la bellesa dels detalls.
Arbres i ponts, com un gest i una mà estesa.
Porxos i torratxes, com l'acolliment i el bes.
Camins i carrers i baranes, com els mots 
que ens diem, per seguir fent camí.

Encara toca de peus a terra

Un curt pendent
i abandonar-se al buit i a l'aire.

Quan surt el sol, s'infla de cop i amunt, amunt, 
com un ocell planejador. 
Ara ets el vent i vas i vens i voles amb ell.

Des del pedrís, els meus ulls volen
contemplant-los, en mig dels núvols.

Pedres a l'aigua

Hi aboco l'ànima,
en el seu gest mesurat, concentrat,
en el nou intent, en la constància.

Reboti la pedra a l'aigua, o no reboti encara...

Ermita de La Mare de Déu de la Pertusa

Desig de núvol
de secret ben guardat
de cel i de llum
dins la porta tancada.

Damunt la roca
i en perfecte equilibri
no té vertigen.
Volem, segurs, com ella.

Corçà

Eixamplo la mirada.
Hi ha el cel i els arbres,
i horitzons més enllà,
de la carena més alta.

Horitzons de paper

o de noves mirades.

Anar lluny, dins els cors

que trobes ben a prop.

Àger

Sempre hi ha llum
al final del camí,
pugis o baixis.

No és el camí

que defineix on vaig.

És el meu pas.

Gall-gallerets

De la foto de fa pocs dies aquí

Gall-gallerets,
vermell roent al camp,
rebrec de pètals.

Rebrec de temps,

les mirades es fonen.

Sospir al cor.

Hi ha tant d'anhel!

L'esguard sencer
se m'enrogeix.