Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Ohhh quina foto més maca, Carme!
ResponEliminaTornar a llocs que hi has estat després d'un temps, et poden fer somriure, fins i tot plorar d'emoció.
Aferradetes, preciosa.
Aquestes construccions efímeres de joncs, no les havia vist mai i em van enamorar. I això que a la gola del Ter ja hi havia estat molts cops.
EliminaPerò mai res no és ben igual, ni tan sols el mateix curs del riu, que després de tantes tempestes, ara, surt el línia recta quan abans s'ondulava entre bancs de sorra, que desviaven la sortida.
Aferradetes bonica!
He trobat tan sorprenent aquesta "cabana" que ens ensenyes que he volgut buscar-ne l'origen. I he descobert que forma part d'una iniciativa artística "sensorial" que busca apropar l'ecosistema d'aquella zona als visitants del Parc Natural, mitjançant una col·lecció d'escultures fetes amb fusta i vegetals locals. Tota una exposició a l'aire lliure. Ho trobo una idea genial. Gràcies per descobrir-nos-la.
ResponEliminaAbraçades.
Dos joves guies del parc, ens van explicar que era a Torroella de Montgrí on hi havia el taller d'aquesta mena d'artesania: pel que vaig veure jo, principalment a base de joncs (que no poden ser d'allà mateix, perquè és espai natural i no es poden collir) i troncs trobats després dels temporals sobre les platges. Aquests sí que són d'allà mateix i es poden agafar.
EliminaAquesta cabana, és molt bonica, des de fora i des de dins. Té una transparència que permet veure les aus dels aiguamolls d'aquesta llacuna. Si veis el meu Instagram principal @carmerosanas, la podràs veure també per dins.
Abraçades
No havia vist mai aquestes cabanes.
ResponEliminaArt i arquitectura quilòmetre zero.
Em sembla que no fa gaire temps que hi són. Potser un any o dos, com a molt.
Elimina