Caseta
Jo no sé si viuria en una casa com aquesta, massa coses, massa objectes.
A mi m'agrada més l'espai, una mica buit, si pot ser.
No obstant, no he pogut resistir la temptació d'endur-me-la en fotografia:
tanta vida, tanta il·lusió que desprèn quan passes pel carrer.
Va regalant somriures als passants.
Que bonic deixar-se envair per les plantes!
Aquesta foto me n'ha portat al cap una altra que (fa molt) vas fer servir com a proposta d'un dels "Relats Conjunts de la Carme". En aquella ocasió era un balcó més petit, però també ben atapeït de plantes, torretes i andròmines vàries.
ResponEliminaRecordo que em va inspirar un relat de terror i amb això ja t'ho dic tot. A veure, de poder viure-hi potser sí que hi podria viure en un ambient així (tinc clar que si cal suportar invasions, n'hi ha de molt pitjors :-D), però sens dubte no hi viuria del tot a gust.
Abraçades!
PS: Ho he buscat i resulta que fou la proposta d'agost del 2015. Com passa el temps!!
https://xarel-10.blogspot.com/2015/08/relats-conjunts-de-la-carme-agost.html
He anat a rellegir el teu relat de terror, realment encertat, per aquell balcó que feia bastanta por. Gràcies pel record, retrobar als comentaris els amics d'aquella època, fa goid i nostàlgia, al mateix temps.
EliminaÉs ben curiosa la sensació que em produeixen aquests llocs atapeïts de plantes. M'agraden i no m'agraden a la vegada.
Abraçades, Mc!
Abans d'anar al teu text, en veure la imatge he pensat: ostres, massa coses aquí, fa goig però no sé si m'agradaria viure-hi en un lloc així. I en llegir el que has escrit he vist que hem pensat el mateix.
ResponEliminaSí que és cert que fa goig, les plantes donen vida, però a mi també m'agrada que hi hagi espai lliure, tantes coses embafen.
Una abraçada, Carme!
Sí! Jo la trobo curiosa divertida i fins i tot bonica, però només per a passar-hi per davant...
EliminaUna abraçada, Núria!
Tots hem tingut la mateixa sensació, massa coses per l'espai que era. Encara que la foto la trobo curiosa i divertida a parts iguals.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Em va agradar badar-hi una mica i fer la foto, jo també vaig trobar divertida la caseta.
EliminaAferradetes, preciosa.
Creo que fue en Calella, hice unas fotos a una casa que en todas las balconadas de cada piso estaba llena de cactus que habían crecido inmensos, parecido a esa foto que subes pero todo el bloque lleno de cactus.
ResponEliminaLlamaba la atención.
Un abrazo.
Em sembla que recordo alguna foto d'això que m'expliques dels cactus. No sé si tu la vas publicar o la vaig trobar en algun altre lloc. Sí que cridava l'atenció!
EliminaUna abraçada
Sí fue en Calella.
ResponEliminaSí, ho recordo! Gràcies!
EliminaCal penja i despenja.
ResponEliminaBona definició!
EliminaAquesta casa ha de tenir força anys i qui hi viu, també..... hi ha qui amb el temps va acumulant i no es decideix a desprendre's de res !
ResponEliminaUna decoració molt particular, cada un al seu gust ! ; )
Una abraçada !.
Exactament, cadascú al seu gust...les persones que hi viuen, s'hi deuen trobar ben bé.
EliminaAbraçades!
Sigui com sigui, és molt pintoresca, i en aquest cas, molt fotografiable.
ResponEliminaSí que ho és!
Elimina