Jardí

Feia temps que la casa i el jardí estaven abandonats, ningú no habitava la casa des que van morir els seus pares. La casa havia estat dels avis, ells hi vivien sempre i després mentre els pares van ser vius la van utilitzar de casa de vacances, però finalment, la manca de manteniment, amenaçava de deixar-la ja inservible, per això la Cèlia va decidir que la volia vendre. No es veia capaç de cuidar-la. Va anar-hi per acomiadar-se'n  i també per endur-se totes les coses que li semblava que eren importants, per la memòria de la família.

No recordava gaires coses de tants estius passats en aquella casa i aquell jardí, només recordava la font. Aquella font natural que rajava sempre amb un doll generós, aquella font que deien que no s'eixugava mai, encara que hi hagués sequera.  Tenia ganes de veure si la  font continuava rajant i si l'aigua era tan bona i tan fresca. Tant de bo que em pogués endur la font, pensava, és allò que més m'estimo de la casa.

En arribar-hi va anar directament a veure la font, i sí! Encara rajava, i tot just va tocar l'aigua amb la mà, va veure una escena allà al jardí.  Ella i els seus germans: ells jugant  i ella regant les flors amb una regadora diminuta, just a la seva mida. Va sacsejar el cap i l'escena va desaparèixer. Era una imaginació? Un record sorgit de cop?  Va tornar a tocar l'aigua i va veure, altre cop, aquella nena petitona que va ser, com espiava des de la finestra del primer pis una reunió d'amics dels seus pares. Era després de sopar,  els nens ja havien de dormir, però ella contemplava l'escena de la sobretaula animada. Va tenir una imatge del seus pares, alegres, joves i amb tantes coses a dir, a compartir, que ja se li havia oblidat. La vellesa ens deixa un record poc adequat de les persones més properes.

Mentre anava tocant i beven l'aigua de la font, els records brollaven frescos i precisos. Va estar a punt de canviar d'opinió i no posar la casa en venda. Però sabia que això era impossible.

Va pregar als seus dos germans, la Júlia i en Robert que anessin a tastar l'aigua per veure si a ells els feia el mateix efecte. Però ells no van notar res.

Va decidir, emportar-se a casa seva garrafes d'aigua d'aquella font màgica, per veure si de lluny també mantenia la capacitat de crear records.  I sí, aquella aigua li retornava glop a glop tota la seva infantesa.

Quan va signar la venda amb els nous propietaris, els va demanar si li deixarien anar a buscar aigua de la font que sempre raja…

Ningú entenia aquella dèria, però ella va aconseguir recuperar tota la història de la seva família, aquella que no havia conegut mai. Real o imaginada? No hi havia manera de demostrar-ho.