El pas del temps
No puc passar de llarg,
la casa desconeguda i abandonada
sembla que em cridi
perquè emet ressons del seu passat.
Encara sento l'olor lila de les glicines,
ara només uns troncs ressecs.
I veig el moviment i el soroll
d'uns habitants
que fa molt temps que ja no hi són,
i que van pintar alegrement
les seves portes i finestres
de color vermell granat.
El passat i el present es troben un instant.
A mi també em passa això. Davant d'una llar abandonada de fa anys, no puc evitar pensar com devia ser quan hi vivia algú. Encara que només sigui en la imaginació, és com fer un viatge en el temps.
ResponEliminaBona setmana. Abraçades!