Relats conjunts de novembre: Garrote vil de Ramon Casas
Garrote vil de Ramon Casas (1894)
Massa preguntes, sense resposta:
Quina mena de gent ha pensat que la pena de mort és justícia?
Quina mena de gent està disposada a executar-la?
Quina mena de gent gaudeix de passar l'estona mirant-se l'execució?
Quina mena de persona voldria guanyar diners amb aquest espectacle?
I encara més:
A quina mena de pintor li pot agradar passar-se hores i hores representant-la?
A quina mena de persona se li acudeix fer aquesta proposta als Relats Conjunts?
I el pitjor de tot!
Quina mena de gent voldria participar-hi?
PD: amb disculpes, si calen... per fer una mica de broma de nosaltres mateixos... les vostres propostes m'han anat donant idees... he, he, he...
Difícils de contestar aquestes preguntes...
ResponEliminaPer a les primeres, fins a la del pintor, podríem demanar ajuda al refranyer que ja ens avisa que en aquest món hi ha gent per a tot.
L'última sobre els participants dels Relats Conjunts, podria contestar-te-la amb més precisió perquè en conec uns quants i tots ells em semblen bellíssimes persones. Però, ves a saber... de vegades les aparences enganyen. ;-)
La que tinc més clara és la de la gent que s'encarrega de fer propostes al blog dels RC. Aquests ja han donat mostres (i més d'una vegada) de ser molt males persones. Si hi ha quadres que no hi ha per on agafar-los, home!! :-DD
I ara ve quan em diràs que només eren preguntes retòriques...
Abraçades!!
PS: No cal cap disculpa, al contrari. Has tingut una molt bona idea pel relat, aquests jocs entre blogs són genials.
M'has fet riure, Mc!
EliminaMalgrat el riure, he de dir que tens raó en tot i tot i tot....
Que són preguntes difícils.
Que segur que el refranyer ens diria molt de la gent.
Que els participants dels Relats Conjunts són bellíssimes persones.
Que a qui s'encarrega de les propostes , a vegades n'hi hauria per matar-lo (o matar-la).
I que tot eren preguntes retòriques.
Moltes gràcies!
Abraçades, Mc!
Com has pogut comprovar a tots.
ResponEliminaNo sé si el pintor ho va pintar per fer crítica social, tampoc sé si en Mac va voler dir si era just (xerrant de justícia terrenal) matar a una persona, ni sé si sa lluna va pensar que la gent que hi anava era molt morbosa o directament buida o si en Sean només hi va veure el negoci d'un espectacle així. Però, el que sí sé cert, és que els de Relats Conjunts, ens ho posen molt complicat de vegades i, per no fer un lleig, tothom hi cau, fins i tot tu. :-)))
Ja veus, no et puc contestar a tanta pregunta, perquè no sé res de res. ;-)
Aferradetes, preciosa!
Tots anem a parar a participar als Relats Conjunts i és que som tan poquets que fa pensa de deixar-ho, oi?
EliminaI sempre ens fan rumiar una mica, tampoc són tan males persones... si ens ho mirem bé.
Ara, per a completar el meu post, ens faltaria que algú fes un relat que parlés del botxí i algú en fes un que parlés del pintor. I ja tindria els enllaços complets. He, he, he... és broma.
Preguntes retòriques, sense necessitat de resposta.
Aferradetes, bonica!
Ja veig que aquí li ha tocat el rebre a tothom, Carme! Fins i tot als que s'han adherit a la teva proposta! Fins i tot a tu! Realment, tens raó en tot, però especialment, i en la meva opinió, interpel·lant al pintor. Una cosa són els quadres de costums i l'altra, aquest quadre de costums macabre. No ho sé, sempre dic que anem a pitjor, però aquest espectacle públic d'anar a veure com ajusticien (maten) algú, potser ara no es permetria, no?
ResponEliminaPer cert, el Casas també surt a L'amagatall.
Abraçada, Carme!
Per sort, aquests espectacles ja no es fan... al menys aquí en aquest país, ja que hi ha molts llocs que la pena de mort encara existeix i les lapidacions i tot de coses terribles.
EliminaI sí m'ha agradat repartir una mica de llenya, en general, fins i to per a mi... he, he, he... per fer una mica de broma de nosaltes mateixos.
Abraçada, Teresa!
Les preguntes son massa profundes perquè, algú com jo, proposi alguna resposta prudentment raonable.
ResponEliminaEls que si podria dir és la "semblança" d'aquesta pintura amb una altre d'en Casas: "La càrrega": Multituds, espais buits per provocar aquesta sensació de fredor, solitud, de deshumanització...
Jo, com eixelebrat asocial, hi participo tal vegada fent honor al meu malnom i sentir-me prudentment "creatiu". Qui ho pot saber?
Una abraçada infinit, Carme
No esperava pas respostes, de ningú, de fet...
EliminaRecordo molt bé La Càrrega, l'he vist unes quantes vegades al Museu de la Garrotxa, a Olot. I sí que té moltes similituds.
Jo, fa molts anys, (no tants com tu) que hi participo, i des que vaig començar a fer-ho, jo diria que no he fallat cap mes. Sempre m'ha semblat un bon repte, encara que en aquest post faci broma sobre nosaltres.
Una abraçada gegant, de tornada, Miquel Àngel.
Quina mena de gent... truca de matinada?
ResponEliminaMés o menys deuen ser sempre els mateixos... casumdena!
EliminaNo crec que es pugui acusar Casas de voyeurisme simpàtic. El seu cercle d'amics socialment crítics per si sol argumenta en contra.
ResponEliminaPerò m'intriga la idea de donar veu als botxins i als pintors. ;-)
Abraçades, Carme.
Jo tampoc ho crec, Sean… per a ell, era una manera de deixar constància del què passava, era com una crònica en imatge. He estat una mica dolenta de plantejar les coses d'aquesta manera. Ha estat un post trapelleria. A mi m'agrada molt el pintor Casas. I no tinc res contra ell.
EliminaSi t'animes a repetir i donar veu al pintor, seràs benvingut de nou al meu post i posaré un altre enllaç… he, he, he….
Abraçades, Sean.