LLetres i fils de tardor: records
Tu ja no hi ets, el ram d'espígol collit a la primavera ja és ben sec, però encara guarda la seva olor. Les carbasses de colors tan bonics em recorden que ja som a la tardor, que l'estiu ha volat rabent. El temps ha passat i aquella tarda viscuda a la font, entre berenades i aigua fresca, és només un record llunyà.
Ara, amb el començament del curs, cada cop que passo sota l'arc de l'entrada de la biblioteca, penso en tu, en com llegies, sempre, tant atentament i envejo com guardaves tots aquells fragments que més t'interessaven. I jo, encara ara, els deixo escapar sovint i hauria de rellegir tot el llibre per retrobar-los.
Conservar només el record d'una persona que ja ha marxat és ben poca cosa quan ho comparem amb quan la teníem amb nosaltres, però alhora també és molt perquè mentre la recordem no haurà marxat del tot.
ResponEliminaAbraçades!!
PS: Saps que això de deixar escapar fragments de lectures també em passa a mi. Quan llegeixo no m'agrada gens aturar-me a prendre notes i si quan acabo el llibre penso que estaria bé recuperar alguna citació que m'ha semblat interessant, em costa Déu i ajuda tornar a trobar-la.
Sí que és molt, Mc, jo trobo que sí. Els records són molt importants.
EliminaEls escrits, de vegades surten d'una manera inesperada i que no ha estat programada abans. Amb el títol en plural volia expressar que aquest petit text és com un col·lage de records diversos, d'algú que ja no hi es i fins i tot de persones que, afortunadament, sí que encara hi són.
Ps: sempre és un consol saber que no soc l'única que deixa escapar fragments... he, he, he... que a un bon lector com tu també li passi, m'ha fet somriure.
Aunque no hace fresco si que se va notando algo que el otoño va tomando su lugar aunque solo sea por algunos colores.
ResponEliminaSalud.
Fred no fa, però tampoc calor.
EliminaLa tardor té aquests dies amb temperatures, per a mi, ideals. M'encanta la tardor.
Salut.
En ocasiones los recuerdos es lo único que nos queda. Un texto muy bello. Me encantó. Un abrazo
ResponEliminaMoltes gràcies, Núria!
EliminaUna abraçada.
Jo tinc memòria fotogràfica, recordo el lloc de la pàgina on hi ha la cita que retinc. Quan un llibre és bo, a banda de tenir ganes d'apuntar-ne passatges (van molt bé els senyals adhesius) es pot rellegir i a vegades t'arriba més la segona vegada. De fet, a la carrera ens recomanaven de fer-ho. Però el temps que tenim no és el que voldríem.
ResponEliminaHe rellegit bastant, jo a la meva vida, de vegades n'he tret molt profit i d'altres vegades no tant. M'apunto això dels senyals adhesius. Gràcies!
EliminaUn record molt dolç.
ResponEliminaA mi em passa sovint quan em vénen al cap frases de mumarona o de l'àvia, fins i tot et recorden el moment viscut.
Preciós el teu relat.
Aferradetes, nina.
A mi em venen molt sovint també, les frases de ma mare, i és a ella a qui li agradaven molt els berenars a les fonts.
EliminaMoltes gràcies, Paula!
Aferradetes, preciosa.
Un text ple de sentiment i molt emotiu, Carme, m'agrada molt.
ResponEliminaJo quan trobo un fragment que m'agrada m'apunto la pàgina on és en una llibreta, o a l'agenda a vegades, i quan he acabat la lectura torno als números de pàgina que he apuntat.
Moltes gràcies per la teva participació, Carme.
Una abraçada!
Sí, jo també ho faig a vegades, però sovint soc lectora impacient i concentrada i passo de llarg sense apuntar.
EliminaGràcies a tu, Núria per compartir jocs i propostes.
Una abraçada.
What a wonderful memory, Carme!
ResponEliminaAnd in the next moment, this:
I see a 13-year-old boy in 1967 at the beginning of the school year on his way home, stopping in front of the window of a stationery shop and looking at the face of an “old man” on page 1 of the daily newspaper: a little boy starving in the Biafra War.
He would never forget that face. ...
Abraçades!
Moltes gràcies, Sean. Pel teu comentari i pel teu record.
EliminaHi ha coses que ens impacten molt. No ho puc saber segur, però juraria que és la mateixa imatge que jo guardo a la memòria, també. I si no, tant se val, alguna de semblant.
Abraçades!