Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
És ben cert, tot i que de vegades ens entestem a posar-ne de límits.
ResponEliminaBon cap de setmana.
I tant que en posem, molts i massa.
EliminaGràcies, Mc!
Bon cap de setmana.
Hi ha dies que només cal mirar el cel o les plantes per sentir que tot va bé i que la pau no depèn de res més que de deixar-se portar i estimar sense límits. Paraules molt maques i amb molt de sentiment, Carme!
ResponEliminaUna abraçada i bon cap de setmana.
Moltes gràcies per les teves paraules ibon cap de setmana.
EliminaUna abraçada.
Quan et sents així de bé, no et cal res més, veritat !.
ResponEliminaBona setmana ;)
Doncs sí, tens raó, ens cal aprofitar moments com aquest.
EliminaBona setmana.
És ben bé així, estimar no té límits, cap ni un.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
M'alegra que ho vegis així, Paula!
EliminaAferradetes, preciosa.
At least, above the clouds, love must be boundless.
ResponEliminaAbraçades, Carme.
Hauria de ser sempre així, Sean.
EliminaAbraçades!
L"absència és presència concentrada, he llegit alguna vegada.
ResponEliminaM"agrada molt tot el poema, és molt encoratjador, positiu tot ell.
M'agrada la frase, moltes gràcies, Helena.
EliminaCompleta la meva idea.
Posar l'atenció en allò que ens envolta i ser-hi presents, tan senzill i tan complicat alhora, a vegades ens desconnectem, la ment ens porta per d'altres llocs.
ResponEliminaI sí, estimar no hauria de tenir cap límit, hi ha moments que sembla que se'ns oblidi.
Una abraçada, Carme.
Ser present, sembla fàcil però no ho és. Ho anem desaprenent i reaprenent amb el temps. Els infants són mestres d'això.
EliminaUna abraçada
Muy cierto... ¡No tiene limites!
ResponEliminaBesos.
Una abraçada, Erik!
Elimina