Dona, una "mica" secs sí que ho semblen. Però tens raó que això no impedeix que llueixin força. La bellesa sempre és subjectiva... i està molt bé que sigui així.
Jo sempre havia entès diferent el “lliri entre cards”, no pas per la bellesa o la lletjor, sinó per la suavitat o les punxes. I és que jo sempre els he trobat bells, amb el seu color lila o el torrat.
És una planta que sempre m'ha agradat. Ves a saber si per que em sento identificat per un del seus noms en castellà: "cardo borriquero". Fatxenda quan és jove, amb aquella flor porpra, lluminosa, cridanera... Relaxada, dauradament bella a la maduresa, quan escampa la llavor, la vida. Sense semblar una flor a les acaballes del seu cicle.
Tinc tantes fotos fetes de les bufasses (o cardigues, o pets d'ase...).
Doncs també em sembla una bona notícia que a les papallones els agradin, per que he vist per lamuntanya, a molts d'altres insectes també. Les poques fotografies que tinc dels cards tendres, quasi totes tenen algun insecte.
Una flor diferent.... però flor ! : )
ResponEliminaUna abraçada !.
Seca i torrada, però flor!
EliminaUna abraçada.
Dona, una "mica" secs sí que ho semblen. Però tens raó que això no impedeix que llueixin força. La bellesa sempre és subjectiva... i està molt bé que sigui així.
ResponEliminaAbraçades!
Sí, i tant! De fet, no és que ho semblin, sinó que són ben secs, però tenien un color torrat molt bonic!
EliminaAbraçades
Tot i que quan tenen les flors liles i les fulles verdes són molt bonics, així també llueixen molt, amb aquest color ben torrat del sol.
ResponEliminaUna abraçada!
Sí, oi? Dues cares d'una mateixa flor.
EliminaUna abraçada,
Cada temps té la seva bellesa, només cal saber veure-la.
ResponEliminaAferradetes dolcetes, nina.
Si obrim bé els ulls, la veurem, oi?
EliminaAferradetes, preciosa
How wonderful would be
ResponEliminaif everyone knew
we have eyes to see.
Abraçades, Carme.
Que bonic aquest desig, Sean!
EliminaAbraçades!
Els trobo força lletjos. No m"estranya que es parli de "llir entre cards".
ResponEliminaCom diu en Mc, la bellesa és sempre subjectiva.
EliminaTenen un color preciós, al natural. Les meves fotos fan el que poden.
Jo sempre havia entès diferent el “lliri entre cards”, no pas per la bellesa o la lletjor, sinó per la suavitat o les punxes. I és que jo sempre els he trobat bells, amb el seu color lila o el torrat.
EliminaÉs una planta que sempre m'ha agradat.
ResponEliminaVes a saber si per que em sento identificat per un del seus noms en castellà: "cardo borriquero".
Fatxenda quan és jove, amb aquella flor porpra, lluminosa, cridanera...
Relaxada, dauradament bella a la maduresa, quan escampa la llavor, la vida. Sense semblar una flor a les acaballes del seu cicle.
Tinc tantes fotos fetes de les bufasses (o cardigues, o pets d'ase...).
Una abraçada, Carme.
Reconforta que algú altre trobi la bellesa en els mateixos llocs que jo.
EliminaGràcies, Miquel Àngel. És molt bonic el teu comentari.
Una abraçada.
¡Uy! de esos me encuentro unos poquitos cada mañana en mi andar por allá arriba.
ResponEliminaAbrazos
I a tu t'agraden o no t'agraden? 😂😂
EliminaUna abraçada, Erik!
A les papallones també els agraden els cards. Deuen tenir un nèctar suculent.
ResponEliminaDoncs també em sembla una bona notícia que a les papallones els agradin, per que he vist per lamuntanya, a molts d'altres insectes també. Les poques fotografies que tinc dels cards tendres, quasi totes tenen algun insecte.
Elimina