Baladre
No hi ha marxa enrere,
fa anys que hi visc:
arrelat a la terra,
arrecerat a la casa.
En silenci.
Escoltant les queixes
d'abandonament del gerani,
que no calla mai.
No hi ha marxa enrere.
Ja marxaria, ja, però…
Soc d'aquí i m'hi quedo.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Sempre hi ha veus que ens volen callar amb els seus fets, arrelades i arrecerades ens mantindrem a la nostra terra, a casa nostra.
ResponEliminaVa ben bo aquest de la foto. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Doncs això, que sí que arrelats estem i arrelades també!
EliminaAferradetes, bonica!
Un baladre que té les coses ben clares i que, per a dir-les, no té cap necessitat de baladrejar. En aquest cas, sembla que és més baladrer el gerani que no pas el baladre. ;-)
ResponEliminaAbraçades!
Pobre gerani, és que el tenen bastant descuidat, però també n'hi ha que els agrada massa queixar-se.
EliminaI el baladre és tossut, ara ja no té temptacions de marxar "nord enllà" ja que tampoc estan gaire millor que nosaltres. Ens quedem.
Abraçades.
Aviat floriran i són molt bonics.
ResponEliminaQuan era petit a casa em deien: "Nen no toquis el baladre que és verinós".
Suposo que és veritat.
Són molt bonics, sí i floreixen de manera espectacular.
EliminaI sí, jo també sempre he sentit a dir que és verinós i penso que és veritat.
Bon vespre, Pere!
Aquesta vegada m'ho poses molt fàcil:
ResponEliminaL'Isidor Marí, va fer una de ses millors cançons que s'han fet mai als Països Catalans.
La va cantar magistralment ell mateix. També quan era l'Isidor Marí del conjunt Uc. I Joan Manuel Serrat, i el Gerard Quintana, el grup Imaràntia (Maria Josep Cardona) el Cor de Cambra d'Eivissa, el grup "Refugi" d'en Joan Reig, Sanjosex i Belda... i jo mateix la cantaria si en sabés!
"Flors de baladre en un torrent
Per on no passa mai sa gent
Amb poca cosa en tenen prou
Per treure un altre color nou
Flors de baladre en un torrent
Tenen el cor de sol i vent
Viuen només d'alló que cau
Aigua de núvol i cel blau..."
Ets genial, amb les cançons. Moltes gràcies.
EliminaEstà posada, perquè tothom que vulgui la pugui escoltar.
Vaig veure la foto i venia a recomanar-te la cançó. Però és el que te anar tard. En Xavier ja ho ha fet.
ResponEliminaI sí. totes les parts de la planta són tòxiques, especialment les flors. Però inhalar els fums de cremar fulles o troncs, fer infusions de les fulles (per confondre-les amb les d’un eucaliptus), també pot intoxicar.
Una altre curiositat, a un poble del Montsià (Balada) hi ha un baladre catalogat com a arbre monumental.
És important estar arrelat a algun lloc. Sentir-lo "teu" o que en formes part.
Tot i que, cada cop més, sembla que ens vulguin fer sentir estrangers a casa. A la nostre terra.
Abraçada enorme, Carme
Sou uns cançoners universals amb potes! Quin parell!
EliminaMoltes gràcies per la cançó, per els informacions i per les curiositats. Ja l'he vist el baladre de Balada.
Jo també trobo que és important estar arrelat, però tens raó que sembla cada vegada més difícil sentir-se a casa.
Una abraçada, Miquel Àngel!
Pues claro... Que va a hacer sí no.
ResponEliminaBesos
Quedar-se, quedar-se... 😂
EliminaPetons
Quedar-se sempre en un mateix lloc, escoltant i mirant, et dona una posició de privilegi millor que la d'aquells que van de pressa o no s'aturen. En aquesta posició també es deuen adonar molt millor que tot és cíclic, Carme.
ResponEliminaAbraçada!
Doncs sí que a vegades podríem prendre exemple de les plantes... he, he, he...
EliminaAbraçades!
"Planta't i verdejaràs", deia Van Gogh a Cartes a Theo. Ho recordo sempre, m'hi he arrelat, en aquesta frase.
ResponEliminaEts una font inesgotable de citacions interessants, Helena!
EliminaGràcies. És molt encertada, aquesta!