Publicat per

Baladre


No hi ha marxa enrere,
fa anys que hi visc:
arrelat a la terra,
arrecerat a la casa.
En silenci. 
Escoltant les queixes 
d'abandonament del gerani,
que no calla mai.
No hi ha marxa enrere.
Ja marxaria, ja, però…
Soc d'aquí i m'hi quedo.

Comentaris

  1. sa lluna17 de març del 2025, a les 13:40

    Sempre hi ha veus que ens volen callar amb els seus fets, arrelades i arrecerades ens mantindrem a la nostra terra, a casa nostra.
    Va ben bo aquest de la foto. ;-)
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas17 de març del 2025, a les 19:16

      Doncs això, que sí que arrelats estem i arrelades també!

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  2. McAbeu17 de març del 2025, a les 17:09

    Un baladre que té les coses ben clares i que, per a dir-les, no té cap necessitat de baladrejar. En aquest cas, sembla que és més baladrer el gerani que no pas el baladre. ;-)

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas17 de març del 2025, a les 19:20

      Pobre gerani, és que el tenen bastant descuidat, però també n'hi ha que els agrada massa queixar-se.

      I el baladre és tossut, ara ja no té temptacions de marxar "nord enllà" ja que tampoc estan gaire millor que nosaltres. Ens quedem.

      Abraçades.

      Elimina
  3. Pere17 de març del 2025, a les 18:30

    Aviat floriran i són molt bonics.
    Quan era petit a casa em deien: "Nen no toquis el baladre que és verinós".
    Suposo que és veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas17 de març del 2025, a les 19:21

      Són molt bonics, sí i floreixen de manera espectacular.
      I sí, jo també sempre he sentit a dir que és verinós i penso que és veritat.
      Bon vespre, Pere!

      Elimina
  4. xavier pujol17 de març del 2025, a les 20:22

    Aquesta vegada m'ho poses molt fàcil:
    L'Isidor Marí, va fer una de ses millors cançons que s'han fet mai als Països Catalans.
    La va cantar magistralment ell mateix. També quan era l'Isidor Marí del conjunt Uc. I Joan Manuel Serrat, i el Gerard Quintana, el grup Imaràntia (Maria Josep Cardona) el Cor de Cambra d'Eivissa, el grup "Refugi" d'en Joan Reig, Sanjosex i Belda... i jo mateix la cantaria si en sabés!

    "Flors de baladre en un torrent
    Per on no passa mai sa gent
    Amb poca cosa en tenen prou
    Per treure un altre color nou
    Flors de baladre en un torrent
    Tenen el cor de sol i vent
    Viuen només d'alló que cau
    Aigua de núvol i cel blau..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas17 de març del 2025, a les 20:41

      Ets genial, amb les cançons. Moltes gràcies.
      Està posada, perquè tothom que vulgui la pugui escoltar.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars