Bassa
Dos universos diferents.
No pas indiferents.
Quan m'acosto, ells s'estressen.
Quan m'allunyo no sé què passa,
només sé ...
que ens ignorem mútuament.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Cadascú en el seu element.
ResponEliminaSí, i no els podem pas intercanviar-
EliminaM'ha agradat això dels universos diferents, però no indiferents. Ho trobo molt encertat, sovint les interconnexions són moltes més de les que veiem o ens pensem.
ResponEliminaPer cert, el vídeo només en mostra un mínim detall i potser m'equivoco, però trobo que hi ha molts (massa?) peixos en aquesta bassa. A veure si (parlant d'interconnexions) també pateixen el problema de la superpoblació en aquest altre univers...
Abraçades!!
Segurament pateixen aquest problema que dius de superpoblació.
EliminaI qui sap si és per això que em va cridar l'atenció, quan els veia des de 1 o 2 metres de distància, hi havia molta calma, nedaven lentament, quan m'acostava fins a la vora, es bellugaven molt i molt ràpidament, tots a la vegada, com si es possessin d'acord.
Abraçades.
Fas poesia de coses que no ho semblarien. Davant del que escrius, no fa falta cap posta de sol.
ResponEliminaLes coses surten quan surten.
EliminaAvui, aquesta tarda, sortia de casa i mirant cap a ponent es veia el capvespre envermellit del sol que es ponia. El cel encara era ben clar i mirant en sentit contari es veia una lluna blanca (com es veu quan és de dia) preciosa i gairebé plena.
I davant d'aquest preciós espectacle a banda i banda, no m'ha sortit cap poema.
O potser no calia... o potser encara sortirà en un moment o altre.