No podem veure la fotografia d'en Barbollaire perquè el seu compte d'Instagram és privat, però en tenim ben bé prou amb la teva aquarel·la. Els' visillos' de randes, les heures de colors i fins i tot la pintura escrostonada se'ns hi mostren perfectament... i els moviments interiors se'ns hi amaguen igual. ;-)
Hi ha plantes que milloren molt les façanes. Potser que no en sapiguem res de qui hi viu, però els detalls si ens diuen que tenen un bon gust, com són els colors i les cortinetes de randes. Ja saps que no tinc Instagram, tot i així amb el teu dibuix me n'he fet una idea de la foto.
M'agraden aquestes heures, Carme, perquè les pintes del color que tu vols i perquè les plantes, siguin del color que siguin, com que estan vives, animen qualsevol cosa que no ho està tant. Abraçada!
Fourth among those who avoid Instagram, which in my case applies to all un-social media except Blogger.com. My eyes like what they see, Carme. Gràcies.
Les heures i tots els altres detalls sempre fan més alegres els llocs més grisos i vells. El que hi ha a dins ens ho hem d'imaginar, podríem treure suc de diferents històries segurament. Molt ben dibuixada la teva aquarel·la.
La imatge exterior sembla prou bona com per pensar que els de l'interior, son persones curoses , si realment ho son o potser no, ja seria un nou cas per a l'amic i investigador McAbeu. Salutacions ;)
No podem veure la fotografia d'en Barbollaire perquè el seu compte d'Instagram és privat, però en tenim ben bé prou amb la teva aquarel·la. Els' visillos' de randes, les heures de colors i fins i tot la pintura escrostonada se'ns hi mostren perfectament... i els moviments interiors se'ns hi amaguen igual. ;-)
ResponEliminaAbraçades!!
Hi ha plantes que milloren molt les façanes. Potser que no en sapiguem res de qui hi viu, però els detalls si ens diuen que tenen un bon gust, com són els colors i les cortinetes de randes.
ResponEliminaJa saps que no tinc Instagram, tot i així amb el teu dibuix me n'he fet una idea de la foto.
Aferradetes, preciosa.
Jo tampoc no tinc instagram. L'aquarel·la explica la façana i el poema també.
ResponEliminaM'agraden aquestes heures, Carme, perquè les pintes del color que tu vols i perquè les plantes, siguin del color que siguin, com que estan vives, animen qualsevol cosa que no ho està tant.
ResponEliminaAbraçada!
Fourth among those who avoid Instagram, which in my case applies to all un-social media except Blogger.com.
ResponEliminaMy eyes like what they see, Carme. Gràcies.
Les heures i tots els altres detalls sempre fan més alegres els llocs més grisos i vells. El que hi ha a dins ens ho hem d'imaginar, podríem treure suc de diferents històries segurament. Molt ben dibuixada la teva aquarel·la.
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
La imatge exterior sembla prou bona com per pensar que els de l'interior, son persones curoses , si realment ho son o potser no, ja seria un nou cas per a l'amic i investigador McAbeu.
ResponEliminaSalutacions ;)