No podem veure la fotografia d'en Barbollaire perquè el seu compte d'Instagram és privat, però en tenim ben bé prou amb la teva aquarel·la. Els' visillos' de randes, les heures de colors i fins i tot la pintura escrostonada se'ns hi mostren perfectament... i els moviments interiors se'ns hi amaguen igual. ;-)
Hi ha plantes que milloren molt les façanes. Potser que no en sapiguem res de qui hi viu, però els detalls si ens diuen que tenen un bon gust, com són els colors i les cortinetes de randes. Ja saps que no tinc Instagram, tot i així amb el teu dibuix me n'he fet una idea de la foto.
M'agraden aquestes heures, Carme, perquè les pintes del color que tu vols i perquè les plantes, siguin del color que siguin, com que estan vives, animen qualsevol cosa que no ho està tant. Abraçada!
Fourth among those who avoid Instagram, which in my case applies to all un-social media except Blogger.com. My eyes like what they see, Carme. Gràcies.
Feu molt ben fet de no tenir Instagram. Jo fa uns quants anys que el tinc i al començament m'agradava, era compartir i veure fotografies boniques, però ara s'ha tornat bastant terrible. Tot són publicitat i vídeos que et fan perdre el temps si t'hi enganxes. No m'agrada gens, tot i que encara el tinc.
Les heures i tots els altres detalls sempre fan més alegres els llocs més grisos i vells. El que hi ha a dins ens ho hem d'imaginar, podríem treure suc de diferents històries segurament. Molt ben dibuixada la teva aquarel·la.
La imatge exterior sembla prou bona com per pensar que els de l'interior, son persones curoses , si realment ho son o potser no, ja seria un nou cas per a l'amic i investigador McAbeu. Salutacions ;)
He, he, he... pot ser que l'investigador McAbeu, acostumat a crims i investigacions complicades, no li despertés cap interès aquesta feina, però no se sap mai... Una abraçada, Artur.
No podem veure la fotografia d'en Barbollaire perquè el seu compte d'Instagram és privat, però en tenim ben bé prou amb la teva aquarel·la. Els' visillos' de randes, les heures de colors i fins i tot la pintura escrostonada se'ns hi mostren perfectament... i els moviments interiors se'ns hi amaguen igual. ;-)
ResponEliminaAbraçades!!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaAbraçades!
Hi ha plantes que milloren molt les façanes. Potser que no en sapiguem res de qui hi viu, però els detalls si ens diuen que tenen un bon gust, com són els colors i les cortinetes de randes.
ResponEliminaJa saps que no tinc Instagram, tot i així amb el teu dibuix me n'he fet una idea de la foto.
Aferradetes, preciosa.
Les heures i les plantes en general, fan bonic tot el que toquen.
EliminaMoltes gràcies, nina.
Aferradetes preciosa.
Jo tampoc no tinc instagram. L'aquarel·la explica la façana i el poema també.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaM'agraden aquestes heures, Carme, perquè les pintes del color que tu vols i perquè les plantes, siguin del color que siguin, com que estan vives, animen qualsevol cosa que no ho està tant.
ResponEliminaAbraçada!
Les plantes són tanto segur! Un encert, sempre.
EliminaAbraçada, Teresa.
Fourth among those who avoid Instagram, which in my case applies to all un-social media except Blogger.com.
ResponEliminaMy eyes like what they see, Carme. Gràcies.
Feu molt ben fet de no tenir Instagram. Jo fa uns quants anys que el tinc i al començament m'agradava, era compartir i veure fotografies boniques, però ara s'ha tornat bastant terrible. Tot són publicitat i vídeos que et fan perdre el temps si t'hi enganxes. No m'agrada gens, tot i que encara el tinc.
EliminaMoltes gràcies, Sean!
Les heures i tots els altres detalls sempre fan més alegres els llocs més grisos i vells. El que hi ha a dins ens ho hem d'imaginar, podríem treure suc de diferents històries segurament. Molt ben dibuixada la teva aquarel·la.
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Moltes gràcies, Núria...
EliminaAbraçades!
La imatge exterior sembla prou bona com per pensar que els de l'interior, son persones curoses , si realment ho son o potser no, ja seria un nou cas per a l'amic i investigador McAbeu.
ResponEliminaSalutacions ;)
He, he, he... pot ser que l'investigador McAbeu, acostumat a crims i investigacions complicades, no li despertés cap interès aquesta feina, però no se sap mai...
EliminaUna abraçada, Artur.
La màxima senzillesa amb un toc de sofisticació.
ResponEliminaSóc l'Helena.
Moltes gràcies, Helena!
Elimina