Cases que es fan mirar


Reunió dels veïns de la casa de tants caps tants barrets:

- Escolteu, jo volia demanar-vos si no estaríeu disposats a posar una mica de flors i de verd als vostres balcons,  i també a l'entrada de baix.  S'ha de col·laborar una mica a fer una ciutat més amable i més verda.  El contacte amb la natura i les plantes és tant important, que jo no sé com us en podeu estar.

- Em sap greu veí de dalt, però jo necessito el meu espai per les pancartes reivindicatives.  I és que si no les poso jo, aquí en aquesta casa, no les posa ningú.  I sempre, sempre, hi ha temes importantíssims per reivindicar. O és que vosaltres no esteu indignats que hagin absolt aquell  fill de...?

- A veure, una mica de calma, que jo tinc un negoci.  No sóc ni de parcs i jardins, ni tinc cap intenció de reivindicar res. Jo vull fer negoci i guanyar-me la vida.  O sigui que no faré ni una cosa ni l'altra...

- Doncs jo, no tinc balcons,  i això ja em sembla un greuge comparatiu ben important,  però és que a sobre no tinc cap més lloc per estendre la roba,...  i ja es veu que vosaltres sí,   que ja veig que no l'esteneu mai als balcons.  I això és una vergonya...  no faries una pancarta reivindicativa dels meus greuges, tu, la veïna del tercer? 

- Ei!  -  van dir tots alhora, mirant la veïna del segon  -  I tu què dius? 

- A mi no m'emboliqueu en les vostres coses, que prou feina tinc per  aclarir-me amb mi mateixa.  Vull posar una cortina perquè no em vegin des del carrer,  però m'agrada que corri l'aire i la recullo... però en poso una altra de més fineta perquè no em vegin des del carrer i per ganes que corri l'aire la torno a recollir,  finalment tapo només la barana...  però em sembla que també l'hauré de recollir, o de destapar, també em tapa massa l'aire.

- Ha estat una reunió preciosa on tothom ha pogut donar la seva opinió.  Us agraeixo molt la vostra assistència i fins a la propera, no em falleu.  Donem la reunió per acabada.  I estem orgullosos que la casa dels tants caps tants barrets continua sempre en la seva línia. I no només això, sinó que a més a més està fent adeptes, cada dia, i a tot arreu del món. 

Comentaris

  1. Hilarious, Carme! At one point I could almost see all parties sitting around the table. ;-)
    And on the left behind the house are garages?
    I wonder if a SUV would pass through this narrow lane.
    The peace of the night, dear Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sean!
      No, no espot pasar per aquests carrers amb cap mena de cotxe. Són estrets.
      La pau de la nit, també per a tu.

      Elimina
    2. Ah, I thought so, but was just wondering about the white car.
      Bon cap de setmana, Carme!

      Elimina
    3. Jo crec que el cotxe blanc deu haver arribat perun altre costat.
      Bon cap de setmana, Sean!

      Elimina
  2. És ben bé així. Tothom a la seva per tot arreu, en això s'està convertint la nostra societat. A base de desenganys, estan aconseguint que ens sentim desencantats de tot i sembla que l'única opció que ens deixen és l'egoisme del "ja s'ho faran". Una llàstima, tot plegat.

    Un tema que no fa gens de gràcia, però al que tu aconsegueixes trobar-li el punt divertit amb aquesta reunió de veïns d'aquesta casa tan especial que m'ha tret una bona rialla i això sempre, sempre, és d'agrair tal com estan les coses.

    Per tant, moltes gràcies i bon cap de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que cada vegada més Mc! I a sobre ,sembla que n'estem tan satisfets, com els d'aquesta comunitat.
      Em va fer gràcia aquesta façana, que cada pis es veia tant diferent.
      Molt bon diumenge, Mc!

      Elimina
  3. I a quin poble és la casa "Tants caps tan barrets"?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És a Berga, Xavier.

      Una capital de comarca molt bonica, però que jo vaig trobar que estava en hores baixes. Al centre, al barri antic, hi havia moltes botigues tancades i destartalades. Una llàstima.

      Elimina
  4. Molt peculiar aquest bloc de pisos.
    Tot plegat, la reunió i el bloc m'han tret un gran somriure. Aquí, com gairebé per tot, tothom va a la seva i així ens va.

    Aferradetes solidàries, Carme.

    ResponElimina
  5. Pel que veig, ha quedat amagat el meu comentari.😤
    Ho mires? Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sovint els puc detectar perquè m'arriben pel mail. Avui, ni això, o sigui que moltes gràcies per avisar.
      Abraçades de paciència...

      Elimina
    2. Tampoc entenc com hi ha blogs que es publica la meva entrada tot-d'una i n'hi ha que no... Comença a cansar tot plegat.
      Gràcies, nina!

      Elimina
  6. Berga, la població de la Patum. Que també deu recollir en la seva celebració sensibilitats molt diferents.
    Molt graciós, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí... no tothom que va a la Patum, hi va per les mateixes raons.
      Moltes gràcies, Helena!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars