Fulla dins de l'aigua


- Veus?  - em deia la Immaculada - hi ha dies que les coses no surten gens bé,  aquesta fulla dins de l'aigua, ni sembla fulla ni sembla aigua, ni sembla res, però tant és...  l'estona que he passat amb ella és la que compta. La fulla m'ha explicat uns quants secrets.

- Si són secrets, no me'ls podràs dir, oi?  Malgrat tot,  el que puguis dir o el que no, jo  hauré de prendre apunts, Immaculada, de tot el que aprenc venint aquí.

- La fulla està contenta de conservar encara el seu color i la seva essència a diferència de les que ja són d'un color uniforme i desfetes a sota l'aigua, però al mateix temps anhela i espera amb felicitat el moment de formar part d'aquest tot que hi ha barrejat a sota l'aigua, com un món nou on tot es barreja i no hi ha individualitats.

Comentaris

  1. Un món nou que no crec veure... la fulla segur que sí!.

    Quantes coses s'aprenen amb la Immaculada!!.😉

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que la Immaculada parla de la mort, Paula. I aquest altre món, no sé si el veurem, perquè els morts no veuen res, però hi arribarem tots un dia o altre, a formar part d'un tot o d'un no res, segons les creeences de cadascú.

      Amb disculpes, perquè no tocava parlar de mort en el dia del teu aniversari.

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  2. Carme, ja saps que sempre hi ha una cançó, i aquesta de ben segur que coneixes. Canta-li a la Immaculada: li agradarà:
    Un fragment:

    ...Tot allò que de mi quedi
    Siguin cucs o sigui cendra
    O un acord del meu paisatge
    Vull que cantin aquest signe... vida, vida!..
    (Lluís Llach)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, segur que li agradarà. Has captat perfectament el missatge de la Immaculada. Fins i tot de la mort, en torna a sortir vida, siguin cucs o sigui cendra, que fertilitza.

      Elimina
  3. Pues a mi me gusta esa hoja. No importa que se quede como está.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  4. Per a mi les individualitats són fonamentals, per això no sóc gens comunista. I tu també ets molt individual, no sé com et pots reflectir en l'aigua de l'opinió de la Immaculada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó que la individualitat per a mi és molt important. Però la unió, la unió volguda amb les persones per a fer coses que valen la pena, també.

      Ara bé, jo crec que la Immaculada parla de la mort... que espera la mort amb molta pau per fondre's amb el no res com les fulles que es descomposen.

      Elimina
  5. S’havia adormit
    entre les altres fulles de l’arbre
    i en despertar es troba tota sola,
    les altres havien volat
    cap a un futur meravellós
    i no l’havien despertat.
    Al moment s’enfurismà
    amb les antigues companyes,
    però aviat se li passà.
    L’arbre era ara per a ella sola
    i podia gaudir
    de tota la vista meravellosa
    que ara tenia al seu abast.
    Passat uns dies,
    ’enyorança l’afeblí,
    les trobava a faltar
    i el rierol que passava per sota
    la cridava
    perquè anés amb les seves fresques
    i transparents aigües.
    Amb un xic de tristesa afegida
    es soltà el pedicle
    i fent cabrioles ajudada
    per una brisa juganera,
    va aterrar d’esquena
    sobre les tranquil•les aigües
    i començà un nou viatge,
    un darrer viatge meravellós
    cap un futur incert.

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has fet sentir una mica fulla... deixant-me portar en el fluir de la vida capa a un futur incert...
      Moltes gràcies qui sap qui...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars