Agullana

A vegades hi ha murs immensos que semblen infranquejables.

Les petites finestres no ens deixen veure els tresors interiors.

Petits tresors quotidians o potser fins i tot algun d'extraordinari.

Però sabem que hi són, els hem vist en altres moments.

O quan vivíem a l'altra banda del mur o quan sabíem mirar lluny.

La finestreta sí que la veiem, sempre ens manté l'esperança.

Comentaris

  1. Per la mida del mur, les finestres no li fan justícia.
    M'has fet recordar un mur que vaig veure a Girona que tenia també unes finestres molt petites i vaig pensar en aquell moment, què s'hi podia veure per elles?, però com estaven molt altes, em vaig quedar amb les ganes.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com jo em vaig quedar ambles ganes d'aquestes...

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  2. Demasiado muro, tiene que guardar algún tesoro eso seguro.

    Besos

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Segur que sí, que hi deuen haver espais immensos a dins... cap dubte.

      Elimina
  4. He anat plantant pedres al meu voltant per allunyar-me
    d’un mon que no em creia, d’un que no volia al meu costat.
    Vaig fer finestres petites per poder respirar i veure el sol entrar
    i marxar del meu lloc secret, del meu lloc amagat.
    Allí esperava que entrés pel petit forat la força de les paraules,
    el misteri dels meus silencis, el misteri de les nits callades.
    Cada paraula un tresor cada tresor rellegit fins l’infinit,
    un infinit enganyós perquè també el meu infinit s’acaba hora a hora.
    Esperaré cada matí per respirar la fresca naixent de l’albada,
    la rosada que s’enganxa per les pedres velles com jo.
    Com aquells matins que em feien somiar amb la vista clara
    dels que em veien fer créixer els mura de pedra amb petites finestres,
    però sense porta per escapar del futur.

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre val més finestes petites, que cap finestra...
      Moltes gràcies, qui sap qui...

      Elimina
  5. Les coses petites són les més importants, al pot petit hi ha la bona confitura, la poesia és sempre més que la prosa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars