Sobre un fons de boira es van pintant les ombres d’un pedaç de cel en el bosc, ensenyant els fruits mancats dels seus colors, esperant els verds de branques i fulles en un difús aprenentatge de les formes incipients. Vindran potser més tard els colors amb la llum del sol? O, ens quedarem gaudint d’aquest espectacle plens dels grisos matinals?
Escales de grisos, escales visualment musicals.
ResponEliminaM'havia oblidat dela música enaquest meu poema. Tens raó, és una bona manera de veure-ho
EliminaMolt ben descrit. Aplaudiments!😉
ResponEliminaAferradetes, nina.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, bonica!
No se podría decir mejor. Me encantó.
ResponEliminaUn abrazo.
Moltes gràcies, Erik!
EliminaUna abraçada
Sobre un fons de boira
ResponEliminaes van pintant les ombres
d’un pedaç de cel en el bosc,
ensenyant els fruits mancats
dels seus colors,
esperant els verds
de branques i fulles
en un difús aprenentatge
de les formes incipients.
Vindran potser
més tard els colors
amb la llum del sol?
O, ens quedarem gaudint
d’aquest espectacle
plens dels grisos matinals?
qui sap si...
Moltíssimes gràcies, qui sap qui....
EliminaEs diu que les roses negres, simbolitzen misteri , una mica com el teu poema ;)
ResponEliminaUna abraçada !
Gràcies, Artur! Els misteris són importants.
EliminaUna abraçada.
El gris és com el taronja, pel terme mig.
ResponEliminaM'ha fet gràcia aquesta comparació!
Elimina