Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Comentaris
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Bal la pena biure la bida en aquest povle.
ResponEliminaBa ser una sort que et trobessis el vatlle en persona.
EliminaBal ven vé la pena Xavier!
EliminaPues mira que casualidad. Interesante.
ResponEliminaSalud.
Gràcies, Erik!
EliminaUna abraçada
Desconeixia aquest cas concret, però el món dels topònims i de la seva etimologia donaria per dedicar-hi tota una sèrie de posts parlant de per què alguns noms s'escriuen d'una manera i no d'una altra. És un tema ben curiós en molts casos.
ResponEliminaPer cert, no vull deixar passar el detall que quan visites un poble ja et venen a rebre els alcaldes. És el mínim que et mereixes! :-DD
Abraçades. Bon cap de setmana!
És veritat. Hi ha molts i molts casos que en buscar L'ortografia corrects d'un topònim, més que Ortografia es troba un batibull.
EliminaEn podria posar molts exemples.
Pel que fa al batlle de Biure, crec que li va fer gràcia trobar "turistes" al seu poble. He, he, he....
Bon cap de setmana Mc!
El meu poble, Sants, actualment s'escriu amb "t", i voldria semblar som sants de santedat. Antigament s'escrivia sense "t" i aleshores érem sans de salut. Per això els antics (intics pels santsencs més vells) deien: esguerrats cap a Sants, on es veu que els guarien, ja que hi havia molts sanadors. (curanderus, per als intics)
EliminaAquest poble deu haver vist una evolució com la de Palau Solità i Plegamans.
ResponEliminaÉs tan bonic amb ve baixa com amb be alta, que el campanar de la teva fotografia ens recorda.
Sí, que és bonic igual. Hi ha molts pobles amb indefinicions en el seu nom.
EliminaEs digui com es digui, té un campanar molt maco.
ResponEliminaAixò de ser atesos pel batle no ho havia sentit mai i menys sense donar-te cita.😉
Aferradetes, preciosa.
Va ser sorpresa inesperada… un dia de calor que no es veia ni una ànima enlloc… però el batlle i la seva dona arribaven al poble i ens van aturar i explicar coses. Orgullosos del seu poble, com ha de ser.
EliminaAferradetes, nina.
D’un lloc per viure
ResponEliminaper a viure en un lloc
sent el lloc Biure.
qui sap si...
Un bon joc de paraules, moltes gràcies, qui sap qui...
Elimina