Guils del Cantó

Un bon dia vaig decidir que m'agradaria conèixer tots els pobles de casa meva, de Catalunya. Va coincidir també amb les poques ganes i les poques possibilitats de viatjar gaire lluny.  En aquell moment, no sabia gaire què m'hi empenyia, ni quin era el motiu d'aquest objectiu.

M'ha agradat que cap de les moltes persones amb qui n'he parlat, m'hagin preguntat "Per què o per a què ho faig".  A vegades no cal cap per què.  Simplement ho vaig fent, a ritme lent i quan puc.

Sovint he descobert llocs molt bonics que m'eren totalment deconeguts, fins i tot el nom.  Com aquest poble de l'aquarel"la.  Jo coneixia Guils a la Cerdanya, però no tenia ni idea que hi havia un altre Guils al port del Cantó. Aquest poblet és ben petit, i segur que molta gent pensarà que no té res d'extraordinari.  Jo vaig trobar extraordinari el seu color, les cases de pedra no eren com les de muntanya habitualment de color gris, aquestes tenien totes (l'església inclosa)  un color vermellós que el feia especialment diferent.

I ara, que ja fa un temps, que quan puc recorro pobles, m'agrada especialment la sensació d'estar orientada, situada. Vull dir que quan veig un indicador de la carretera o quan algú em parla d'un poble, el fet de saber on és i com és, em produeix una curiosa satisfacció. 

I cal no menystenir cap cosa que ens porti satisfacció,  que cada dia van més escasses,  i a la vellesa, encara més. 

Visca Guils del Cantó!