Regal i record de la Vall Fosca
Un dibuix de la Mònica, que m'ha fet arribar l'August del blog Rapsòdia
Un dia dels que vam passar a la Vall fosca, vam anar a visitar el museu de la Central Hidroelèctrica de Cabdella. Mentre esperàvem el nostre guia de la visita a la Central, vaig veure una cara coneguda. Era l'August que anava amb la Mònica, (a qui jo no coneixia). Després, i com a record d'aquesta estada i d'aquesta trobada amb el vistiplau de l'azar tan capriciós, em va fer arribar aquest dibuix tan bonic i tan alegre.
Va ser una visita molt interessant, molt ben explicada, en tots els sentits, ben documentada i ben amena i divertida al mateix temps. Amb la pluja que ens empaitava una mica, mentre fèiem el recorregut.
Les vaques de la Vall Fosca estan contentes, després d'un juny prou plujós, tenen herba ben fresca i ben tendra i ens miren ben divertides.
Moltes gràcies a la Mònica i a l'August per aquest regal tan bonic i divertit.
De vegades, les casualitats provoquen coincidències ben agradables. Ja diuen que "el món és un mocador".
ResponEliminaSí, sempre és una alegria trobar amics i coneguts.
EliminaSempre és un gust trobar-se amb un bloguer per sorpresa, no? A nosaltres ja ens va passar. Tot i que ja anàvem a trobar-nos, ens vam reconèixer creuant un semàfor per Barcelona.
ResponEliminaI sí, dintre del poc expressives que són les vaques, aquestes semblen passar-s'ho bé.
Abraçada, Carme!
És cert, Teresa. Ens vam reconèixer pel carrer abans d'arribar a la presentació. Fins i tot així, que no era tanta casualitat, fa il·lusió.
EliminaAbraçades, Teresa.
La verdad es que es de un refrescante pasear por esos lugares y oír los campanillos a lo lejos.
ResponEliminaSalud
Sí, sempre és molt agradable!
EliminaSalut!
Pel nostre petit món, a mi m'és més complicat trobar-me per casualitat amb un blocaire conegut, però com podem veure no és impossible.
ResponEliminaI d'aquesta visita al museu, a més de la sorpresa, de ser molt interessant i divertida, de conèixer a la Mònica, te'n portes un dibuix molt simpàtic pel record. Se les veu ben contentes amb la vostra visita.😉
Aferradetes, nina.
No és fàcil, però pot passar… per què no? Impossible segur que no és. Molta gent fa viatgets o vacances a Mallorca…
EliminaAferradetes, bonica!
Uf, a mi les vaques sobre l'herba em recorden el que deia Kandinsky sobre el color verd a De lo espiritual en el arte (crec que no n'hi ha traducció al català):
ResponElimina"Así como un cuadro en tonos amarillo irradia calor espiritual, y otro en tonos azules parece irradiar frío (es decir, produce un efecto activo, pues el hombre, como elemento del universo, está creado para el movimiento constante y quizás eterno) uno verde irradia aburrimiento (el efecto es pasivo). La pasividad es pues la cualidad más característica del verde absoluto, acompañada por una especie de saturación y autocomplacencia. El verde absoluto representa en la escala de los colores lo que en la sociedad es la burguesía: un elemento inmóvil, satisfecho y limitado en todos los sentidos. El verde es como una vaca gorda, sana e inmóvil, que rumiando contempla el mundo con ojos adormilados y bobos. El verde es el color del verano, cuando la naturaleza ha superado la turbulenta adolescencia de la primavera, y se sumerge en una calma satisfecha".
Doncs sí que la frase s'adiu molt i molt amb el dibuix, Helena, però els problemes que Kandinsky pogués tenir amb el color verd, jo no els entenc gaire ni els comparteixo. A mi el verd en produeix molta alegria i energia, i per descomptat sensació de descans també, depèn del moment. Però habitualment el verd em crida. Tant de bo que no desparegui mai de la muntanya. La calma i la satisfacció també són un aspecte molt positiu de la realitat.
Elimina