Calella
Aquell tremolor endins
que no aturen ni els colors ni les joguines.
Aquell buit que omples i omples de tantes coses
i retorna sempre, fent miques
totes les maneres amb què passes el temps.
Aquell horitzó llunyà tan definit i inaccessible.
I aquella passa petita i quotidiana que t'hi apropa.
Quins records més bonics que em porta aquesta platja!.
ResponEliminaUna aquarel·la preciosa, nina.
Aferradetes dolcetes.
Que bé, despertar bons records!
EliminaMoltes gràcies Paula!
Aferradetes, bonica!
Molt bonica l'aquarel·la! Colors potents.
ResponEliminaTambé tinc bons records del viatge que vam fer, allà pel 2005, la prova
Moltes gràcies, Jp!
EliminaLa meva Calella s'assembla com un ou amb una castanya amb la de veritat, però a vegades les coses van així, versions lliures... Molt boniques les teves fotos.
Fas amb quatre retalls
ResponEliminadels bocins perduts
entre mirada i mirada,
un pedaç que cus els records
d’ahirs no gens llunyans.
Amb pastilles de botó,
aigua i pinzells ,
en fas un acolorit macramé
de sentiments i il•lusions
tot deixat amb cura excelsa
en un paper
que sembla arrugat.
qui sap si
Moltes gràcies per les teves paraules, pels teus versos, suaus i bonics com una carícia.
EliminaUna abraçada.
A mi també m'agrada la teva aquarel·la, amb aquesta platja tan solitària.
EliminaUna curiositat; a la Paula i al JP la teva aquarel·la els porten records i una de les sardanes més belles que s'han compost la va fer en Vicenç Bou i la va titular: "Records de Calella"
Devia ser l'hivern... encara que l'aquarel·la sigui recent, la fotografia d'on la vaig copiar no ho era gens.
EliminaQue bonica la sardana Record de Calella! Ara m'has fet venir ganes d'afegir-la al post... quina sort que tenim que avui en dia ho tenim tot tant a l'abast.
Una música ideal per acompanyar les teves paraules. "Aquell tremolor endins"
EliminaMoltes, gràcies per la teva idea musical.
EliminaCreo que estos tiempos de atrás publique una foto de un señor en esas playas con sus cachivaches (como los míos) de pintar y su caballete ahí plantado a la orilla, fue el pasado mes de mayo y me patee esos pueblitos de alrededor. Una tarde me cogí ese tren que va prácticamente por la orilla.
ResponEliminaMaravilloso.
Me'n recodo de la teva foto, Erik!
EliminaGràcies i una abraçada.
Calella és com Cadaqués, vi de Carrara.
ResponEliminaEl teu poema acaba molt bé, m'agrada l'optimisme final.
Moltes gràcies, Helena!
Elimina