Runa
Misteris amagats,
vides acabades
records perduts.
Entre les runes, què trobaríem?
Tot seria interpretable
inventaríem històries
versemblants o no,
però sempre incertes.
Avís: estaré uns dies sense ordinador, i segurament em sortiran tots els comentaris anònims, aquí i als vostres blogs.
La veritat, només la sap qui la viscuda, la resta seran interpretacions...
ResponEliminaBona Pasqua :)
Exactament, Artur. A la vida quasi tot són interpretacions.
EliminaBona Pasqua!
Quan veig cases que havien estat habitades i que ja només són runes sempre provo d'imaginar-les amb gent a dins pensant com hauria estat viure-hi. Però, com dius molt bé, la meva interpretació no pot passar d'això, una interpretació que mai podrem saber si és certa del tot.
ResponEliminaGaudeix d'aquests dies sense ordinador que també va bé estar-se'n... de tant en tant. ;-)
Bona Pasqua a tothom!!
Suposo que no es pot evitar d'imaginar com devia ser abans…
EliminaGràcies Mc! Una mica de desconnexió sempre va bé.
Bona Pasqua!
Yo suelo dejar libre a la cabeza en estos casos.
ResponEliminaSalud
Una bona manera de passar-s'ho bé amb la pròpia ment!
EliminaSalut, Erik!
La imatge ens hi du, la imaginació es dispara, tot i saber que possiblement no tingui res a veure amb la realitat.
ResponEliminaBones festes!
Aferradetes, Carme.
No cal aturar la imaginació, només ens cal saber que no és mai una certesa ni una realitat.
EliminaAferradetes, bonica.
Se senten els sospirs als dormitoris. Se senten els plors d'un nou nat. Se senten les veus de la canalla corrent amunt i avall. Se senten les oracions per l'àvia difunta... i per tots els que la van seguir.
ResponEliminaSi saps escoltar bé, se senten moltes coses…
Elimina¿Què trobaríem? Res que no puguis imaginar tu en un poema!
ResponEliminaO en un conte. Aquesta foto era adequada per a un conte.
EliminaQuantes voltes he tingut aquesta mateixa sensació davant d'un vell corral o un mas enderrocat, quantes preguntes que hauran de quedar necessàriament sense respostes... tret que les imaginem, cosa sempre legítima a falta de certeses. Bona Pasqua i feliç desconnexió!
ResponEliminaMoltes gràcies Pep!
EliminaProcurarem aprofitar-la!
Bona tornada a la feina!
A mi, quan veig una masia en runes em fa molta tristor, segur que ens podria explicar moltes històries des que la van aixecar amb il·lusió, fins ara que la mirem amb mengia...
ResponEliminaBona nit, Carme.
Sí que fa tristor, sí! Tanta vida viscuda i oblidada...
Elimina