Lloc sense nom


Si  m'invento un lloc, 
m'he d'inventar un nom?  
Potser no caldria,
el lloc ja existeix 
dins la meva ment 
i ella ja sap on el trobaria. 
Quan vull sentir pau
i viure l'instant
saber on anar 
no sembla difícil.
Només cal cercar
i trobar el moment.

Comentaris

  1. Hi caben moltes coses a la ment, fins i tot la pau d'un instant.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, dins la ment ens hi cap tot, a vegades massa coses.

      Aferradetes, Paula!

      Elimina
  2. La imaginació és el primer pas cap a la creació ! :)
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per alguna cosa s'ha de començar i sempre tot ha de començar per pensar-ho i imaginar-ho, fins i tot,com aquell que diu, el primer pas que fem cada matí
      Salut, Artur!

      Elimina
  3. Ja que finalment no has dit el nom que has inventat, en proposo un parell.
    El llogaret s'anomena Xiprerera. I la casa és Can Porxamets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Adjudicats! Can Porxamets de la Xiprerera! Gràcies, Xavier! ;)

      Elimina
  4. Està bé inventar-se una casa i dibuixar-la, però no està una mica torta? potser a algú li caurà per barret, he, he, he...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si algun avantatge tenen les casetes inventades és que no poden caure mai... he,he, he...
      Una abraçada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars