Si m'invento un lloc,
m'he d'inventar un nom?
Potser no caldria,
el lloc ja existeix
dins la meva ment
i ella ja sap on el trobaria.
Quan vull sentir pau
i viure l'instant
saber on anar
no sembla difícil.
Només cal cercar
i trobar el moment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
Hi caben moltes coses a la ment, fins i tot la pau d'un instant.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Doncs sí, dins la ment ens hi cap tot, a vegades massa coses.
EliminaAferradetes, Paula!
Es una caja sin limites
ResponEliminaSalud
Afortunadamente... una abrazo, Erik!
EliminaLa imaginació és el primer pas cap a la creació ! :)
ResponEliminaSalut !.
Per alguna cosa s'ha de començar i sempre tot ha de començar per pensar-ho i imaginar-ho, fins i tot,com aquell que diu, el primer pas que fem cada matí
EliminaSalut, Artur!
Ja que finalment no has dit el nom que has inventat, en proposo un parell.
ResponEliminaEl llogaret s'anomena Xiprerera. I la casa és Can Porxamets.
Adjudicats! Can Porxamets de la Xiprerera! Gràcies, Xavier! ;)
EliminaEstà bé inventar-se una casa i dibuixar-la, però no està una mica torta? potser a algú li caurà per barret, he, he, he...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Si algun avantatge tenen les casetes inventades és que no poden caure mai... he,he, he...
EliminaUna abraçada.
El nom fa la cosa moltes vegades.
ResponEliminaDoncs sí, moltes vegades!
Elimina