El túnel del tobogan

La Joana recollia de terra, pedretes, branquetes, fulles, etc, per llençar-les des de dalt del tobogan. Una vegada i una altra.  Incansablement. L'àvia, que era jo, l'anava seguint, amb la vista si es quedava a prop  o amb les cames si s'allunyava una mica més del tobogan.  No  volia destorbar-li  el seu joc o la seva investigació  i la deixava fer. No entenia gaire aquella fascinació  de la petita  per veure baixar objectes  en aquell tobogan.  

Quan finalment baixava ella, jo l'esperava a baix  per rebre-la i per comprovar que baixés bé i sense arribades massa brusques.

Però un cop comprovat que el pendent del tobogan era prou ben calculat per arribar sense ensurts,  aleshores, em vaig quedar a dalt  i vaig entendre la màgia de veure com els objectes  (o les personetes, en aquest cas)  baixaven pel túnel.  Resultava ser un túnel calidoscòpic, tota la baixada era un festival d'imatges multiplicades.  Li vaig demanar que mirés amunt per fer-li la foto,  ella complaent em va deixar fer.

Aprenent sempre de l'observació i de la curiositat dels infants.

Comentaris

  1. Quina meravella de foto, és una passada!.
    M'imagino la teva sorpresa en veure el que estava passant... aprenem tant d'ells!.

    Aferradetes màgiques, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sembla que no pugui ser que en tanta estona no m'hagués abocat a mirar el tobogan des de dalt... una bona sorpresa.

      Gràcies, nina. Aferradetes calidoscòpiques

      Elimina
  2. Una fotografia bonica i tendra com el que expliques.
    Quins grans mestres els infants.

    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moments per col·leccionar i per retenir... màgics i efímers.

      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  3. Meravellós aquest tobogan, m'agrasdaria llençar-mi...
    La foto és preciosa i la nena també!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser divertit, sí, però no ho faig, a mi em sembla que a les àvies no ens toca... he, he, he... tu com que no ets àvia, encara podries fer-ho.

      Una abraçada, M Roser!

      Elimina
  4. Sovint no entenem per què els altres (i no només parlo de nens petits) fan el que fan fins que intentem veure les coses des del seu mateix punt de vista.

    En aquest cas, tu ho has fet i has pogut descobrir (i descobrir-nos) aquest tobogan calidoscòpic que t'ha permès fer aquest fotografia tan maca. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta el teu comentari. Has convertit el meu post en una mena de metàfora de tantíssimes coses. Quanta raó que tens!

      Moltes gràcies, Mc, una abraçada!

      Elimina
  5. Bonic, ben explicat i una foto guapíssima, Carme! No serà que la Joana és la teva neta i l'amor et regala paraules? Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Joana és la meva neta i sí, tens raó, aquest amor em regala moltes paraules i moltes anècdotes. Llàstima que no sempre les acabo escrivint. Ho hauria de fer més. Com tots els infants, en té de molt bones.

      Una abraçada, Teresa!

      Elimina
  6. Un tobogan molt ben dissenyat.
    Amb les persones suposo que deu ser imprudent parlar de disseny, però em permetrré la llicència. La Joana i la seva àvia estan molt ben dissenyades i es complementen molt bé.
    Les anècdotes de la mainada sempre són interessants de llegir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que duri aquesta bona entesa ente neta i àvia...

      Elimina
  7. Una noieta amb inspiració investigadora ... això promet !! ;)
    Felicitats !!

    ResponElimina
  8. Fa poc m'han fet una ressonància magnètica, m'hi has fet pensar!
    No havia vist mai aquest tipus de tobogan! Fas molt bé d'explicar-nos la teva història, però no sé per què ho fas en tercera persona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc l'Helena!

      Elimina
    2. Ai, m'he confós, no és en tercera persona!

      Elimina
    3. Sí, ami me n'han fet moltes de ressonàncies magnètiques i també va de tubs o de túnels. La diferència és que un es baixa amb un segon i a l'altre t'hi fan estar una bona estona. Ja veig que no soc lúnica que té problemes amb el propi perfil i els anònims.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars