Paisatge

D'una fotografia de la Marta Pàramo a Vilanova de Bellpuig

Un cel ben net
un arbre que s'hi enfila.
I voler mirar ben lluny
com si, invencibles,
poguessim veure, ja,  
el moment feliç
de saber que som qui som
i que podrem viure 
en  pau i llibertat.

Comentaris

  1. Podria ser ben bé un himne a la llibertat.
    " Un cel ben net/un arbre que s'hi enfila", què macos aquests versos.

    Aferradetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula. No podem deixar de somiar la llibertat.

      Una abraçada molt forta, bonica!

      Elimina
  2. Aquest arbre del teu poema demostra que tocar de peus a terra no implica que s'hagi de perdre l'afany de voler arribar més enllà. Ben al contrari, el fet d'estimar aquesta terra i saber-nos-hi arrelats és el que ens permet mantenir sempre ben viu aquest desig d'assolir la llibertat i la pau que ens mereixem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podem ni desarrelar-nos, per més que tanta gent ho intenta, ni deixar de mirar endavant i voler arribar una mica més lluny. Ho tenim difícil perquè, com sempre, aquí "Tants caps tants barrets", però renunciar, no ho hem de fer mai.

      Elimina
  3. Uns versos molt ben trobats, Carme, que realcen aquest desig de pau i llibertat que mantenim ben viu, malgrat tots els peròs que ens trobem pel camí. Resistir i persistir, sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé pas com ho hem de fer, però no podem aturar-nos. Ho estem perdent tot.

      Elimina
  4. Uns versos que ens calen, ara que l'independentisme sembla que estigui passant de moda. Els blogs també, per cert. Jo continuo igual, però!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, tens raó! Els blogs també, però aquí persistim, encara que siguem poquets. L'independentisme ha de despertar altre cop,

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars