Borgonyà


Caminarem encara nous camins 
i potser sabrem 
si veiem el mateix groc als camps 
i el mateix bosc a l'horitzó.

Comentaris

  1. Sempre hi ha nous camins per explorar, on nosaltres hi deixarem la nostra petxa, perquè d'altres els puguin seguir...Ja que com diu el poeta : "es fa camí al caminar"!!!
    Bon vespre , Carme.

    ResponElimina
  2. L'horitzó no el podem perdre mai! Per molt que canviem de camins.

    ResponElimina
  3. Qui sap si en els nous camins veiem altres colors, el que importa és saber on anem i arribar-hi.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perseverar amb tossuderia, si cal!

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  4. I que puguem continuar descobrint camins nous per veure-hi amb nous ulls els mateixos, i també, nous paisatges.

    Petons, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va bé canviar la mirada, i també veure nous paisatges. No podem deixar de fer-ho.

      Petons, Núria!

      Elimina
  5. Descobrir nous camins, potser ens durà a nous horitzons , millors o pitjors? no se sap ! Primer s'ha de caminar i gaudir del viatge.
    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Descobrir és això… no se sap el resultat… gaudim doncs del viatge de cada dia. Salut, Artur!

      Elimina
  6. Abans (i després) de ser grocs, els camps van ser verds. I abans encara, van ser bosc, i potser ho tornaran a ser. Camins nous sobre la terra, i sobre el temps...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada moment té el seu paisatge i quan veiem fotos antigues podem veure com tot havia estat tan diferent. Gaudim del groc i del verd mentre hi siguin!

      Elimina
  7. I si no els veiem, sempre et podem demanar que ens els pintis, Carme. Jo no en sabria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc en sé, Teresa, però ho pinto igual, quedi com quedi…

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars