Porta a Can Monmany
A veure si podem obrir la porta
que fa temps que està tancada.
El cadenat ja està obert
però ens cal desbrossar l'entrada.
Hi ha herbotes i esbarzers
i rovell a les xarneres
la fusta està ben malmesa
i estellada la gatera.
Poc a poc i bona lletra
fem neteja, obrim el pas
que quan serà ben oberta
podrem entrar dins del mas.
El mas de la nostra història
que no ha de quedar aturada.
Si aconseguim retrobar-nos
ja podrem tornar a engegar-la.
Si hi ha ganes, les forces no ens defalliran.
ResponEliminaPoc a poc, fent una bona neteja.
M'encanta el dibuix d'aquesta porta.
Aferradetes de dilluns, nina.
Sí poc a poc, però sense aturar-nos. Gràcies, Paula. Aferradetes de dimarts, també!
EliminaMagnífic, Carme! Combinar paraules, imatge pròpia i ideals no és fàcil.
ResponEliminaTant de bo ens posem tots amb la neteja i puguem entrar al mas.
Una abraçada!
Ja cal que ens arremanguem, Teresa!
EliminaMoltes gràcies pel teu comentari.
Una abraçada.
Una porta preciosa i m'agrada el poema : L'auca de Can Montmany...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Tens raó és com una auca. Gràcies i petonets, maca!
EliminaJo no veig tan clar que siguem a punt d'entrar...
ResponEliminaNi jo tampoc, però si no ens ho prenem amb força i positivitat segur que no avancem. Sento la necessitat de veure-ho possible, per a fer-ho possible, si ens hi posèssim tots!
EliminaS'obrirà la porta, tard o d'hora, i correrà l'aire, n'estic convençut. Dins del mas hi ha tant per fer...
ResponEliminaTantíssim per fer!!! Gràcies pels ànims!
EliminaA vegades per poder continuar cal desbrossar i fer neteja de tot allò que ja no serveix, i un cop endreçat començar de nou amb energia renovada i noves il·lusions.
ResponEliminaMolt maques les teves aquarel·les, Carme
Moltes gràcies Núria, per ser tan positiva! Una abraçada
EliminaEl poble com un tsunami,
ResponEliminacompromesos amb la idea.
Els estels brillen de dia.
La porta ja "està podrida"
M'esgarrifa recordar el tsunami. Tanta energia, tanta força, tantes possibilitats malbaratades. I tanta cua repressiva que porta, per a res...
EliminaHaurem de buscar-li un altre nom, Xavier!!!
I fer que els estels brillin de dia!