Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
La fulla com quan érem joves, provar-ho tot mentre estem lligats als pares. M'ha vingut aquest pensament, just quan he acabat de llegir el teu poema.
ResponEliminaAferradetes, Carme.
Suposo que cadascú té el seu moment de voler provar-ho tot. Tens raó que quan som joves és el més habitual. Una bona interpretació.
EliminaAferradetes, lluneta!
Encetant la seva tercera edat ! ;) Bon any !!
ResponEliminaLa meva idea anava bastant per aquí... abans de la tercera edat... aprofita bé la segona, he, he, he...
EliminaLa tardor va arribant-li de fora cap endins. Com quasi sempre passa.
ResponEliminaDe fora cap endins i ben lentament...
EliminaUna metàfora que comparteixo, gairebé telepàticament.
ResponEliminaDoncs és un plaer compartir la metàfora... si és telepàticament millor que millor...
EliminaMentre pengi de la branca no és tot perdut.
ResponEliminaAprofita els moments que li queden.
EliminaUn any sencer en una fulla! I parlant d'any, que tinguis un 2021 molt millor que l'any que deixem enrere!
ResponEliminaEsperem que sí, XeXu, igualment per a tu!
EliminaÉs possible que alguns de nosaltres estiguem a punt d'encetar l'última dècada de la nostra vida. Em sembla doncs una bona idea seguir el missatge de la teva fulla, que amb aquests colors potser mai ha estat tan bonica com ara. Bona entrada d'any, estimada Carme, amb els millors desigs. Muà!
ResponEliminaBona entrada d'any, Montse! Encara donarem molta guerra, segur... una abraçada!
EliminaQue bonic aquest contrast dels color de la fulla, amb la grisor del fons...Segons com sembla sobreposada, damunt del tronc...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Sí, ho sembla perquè la seva tija ve de més amunt!
Elimina