Relats conjunts de Novembre


- Però com és que portes aquesta foto a la cartera? Qui coi són aquests?
- Tu no n'has de fer res, deixa'm estar!
- No t'ho prenguis així, només és pura curiositat, són ben estranys aquests homes ... no m'ho negaràs!
- Estranys?  No em facis enfadar que hi ha el meu pare!
- El teu pare?  Només pot ser aquest mes jove de la pipa, els altres no s'hi assemblen gens i desgràciadament ell no es va fer gaire gran i molt menys vell. Jo me'n recordo del teu pare de quan venia a jugar a casa teva. 
- Doncs sí és aquest i és l'única fotografia d'ell que tinc. Totes es van cremar en l'incendi  aquell de casa meva, no ens va quedar res, cap record, ni en paper ni imatge virtual, aquesta foto la vaig trobar el mateix dia de l'incendi, misteriosament al carrer, davant de casa meva.
- I tu saps qui són els altres? i quan era això? i què feien?
- Nnnnno....
- No? aquest no tan poc convincent em sona a que sí.
- Deixa'm estar, vols?
- D'acord, d'acord, però escolta... aquest de més a la dreta no és aquell gallec de la "pulperia"  que era un mafiós  i el van detenir per tràfic d'armes?
- Doncs sí,  veig que l'has reconegut, quan érem petits hi anàvem sovint a la "pulperia" el pitjor error del meu pare.
- No m'estaràs dient que ...
- Doncs sí, no sé pas com el van enganxar, el van reclutar de manera forçada, potser li feien algun xantatge o no sé com es va deixar pescar per anar a buscar els que havien pasat la frontera amb les armes i dur-los a lloc segur.
- I així allò que el teu pare havia mort accidentalment en l'incendi....
- Doncs no, no era veritat, el van pelar ells mateixos quan es va voler escapar de l'organització.  En aquesta foto es veu que l'estaven amenaçant i avisant que no ho fes, que no marxés, que no els deixés...  i la devien fer per allò que la van fer servir, per reivindicar el crim: les amenaces van fer-se realitat.  El van matar primer  i van incendiar casa nostra, després.
-  Com pots mirar aquesta foto sabent tot això...
- No vull oblidar-los, si mai els trobo els vull reconèixer.

Comentaris

  1. M'imagino com, a mesura que passa el temps, aquesta fotografia es va omplint de creus vermelles que van guixant, d'un en un, aquesta colla de mafiosos. 
    Aquest relat teu pot esdevenir tota una història de venjança digna d'una bona pel·lícula de cinema negre. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina bona idea! Hagués estat molt bé manipular la imatge i posar-li una o dues creus vermelles... he, he, he...

      Elimina
  2. En Mac m'ho ha tret de la boca, em sonava a venjança... Ha de ser molt dur que l'únic record que et quedi del teu pare, sigui una foto on hi hagi els culpables de la seva mort.
    Bon relat, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí les intencions són de venjança, i tant! però que simplement es conformi en guardar la foto i no oblidar-los... per si si se'ls troba, em fa pensar que és una venjança més desitjada que no pas real. No em sembla que hi estigui gaire ben disposat. Gràcies, sa lluna!

      Elimina
  3. Caram, caram. Aquest podria ser l'inici d'una bona història d'intriga i de revenja. Sí que no tenen massa bona pinta aquesta gent, però has sabut treure força suc de la imatge, ben imaginat!

    ResponElimina
  4. "La venjança és un plat que es serveix fred!" diu, la dita..... ;-o)
    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que ho està refredant bastant, doncs, potser va per bon camí per fer venjança... Salut, Artur!

      Elimina
  5. Coincidisc amb McAbeu i sa lluna, t'ha quedat un magnífic relat digne de guió de pel·lícula (o de minisérie; com ho veja Netflix...)

    ResponElimina
  6. La veritat és que força estranys si que ho són. No m'agradaria pas trobar-me'ls fan una mica de basarda. Està bé que no vulgui oblidar el seu pare, però els altres...Sempre pot retallar la seva silueta.
    Bon vespre Carme.

    ResponElimina
  7. Caram, quin diàleg més rocambolesc que t'ha sortit, Carme! Digne de novel·la negra intrigant, hehe!
    Entretingut i ben trobat. Bon vespre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades surten coses que no saps d'on surten... he, he, he... Bon vespre, Núria!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars