Desembocadura

Desembocadura del Ter

L'instant on tot es barreja.
L'aigua ja no sap si és riu o és mar, 
i sent que flueix i té onades a la vegada.

Sí que sap, de la bellesa de l'instant
i de tanta vida que el fa totalment complet.
Hi ha finals que amaguen plenituds.
O plenituds que amaguen finals.

Comentaris

  1. Estàs molt d'aiguabarreig últimament!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, ja ho veig, ja... segur que he estat moltes vegades als mateixos llocs i no havia tingut mai present aquesta idea de l'aiguabarreig... va com va...

      Suprimeix
  2. L'aigua és mig dolça i mig salada. Com la vida i les llàgrimes.

    ResponSuprimeix
  3. Jo sóc en aquest instant que descrius! Mai he viscut tanta plenitud, amb tota l'ambivalència de no ser ni riu ni mar, que és una cosa fantàstica, com trobar el terme mig de les coses.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És bonic que algú s'hi trobi i s'hi reconegui, Helena. Moltes gràcies. Hi ha instants quasi perfectes...

      Suprimeix
  4. Suposo que el Ter deu ser feliç de trobar-se amb el mar tan imments...La dolçor i la salabror s'ajunten, com dos amants que es retroben en el temps!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És un lloc preciós, segur que estan contents de retrobar-se.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars