El bell cortinatge dels dies la quotidianitat de les branques, la tendresa dels detalls, de les fulles, encobreix horitzons, camins i passeres. Hi ha un pont vell i bell, ben amagat rere les hores.
Realment el desmai sembla un cortinatge i darrera seu si amaguen les emocions de la vida...Realment deu ser una passejada ben bonica la que es pot fer pels voltants d'aquest frondós arbre, que protegeix la casa mig amagada rera les seves fulles... Bon vespre, Carme.
M'ha agradat molt la metàfora del "cortinatge".
ResponEliminaI el pont, quin és?
El pont vell de Sant Joan de les Abadesses. Un dia d'aquest estiu, vam baixar a vora el riu, sota els ponts i vam fer una passejada molt maca.
EliminaÉs en un dels que he pensat, però en no saber-ho segur m'he estimat més preguntar.
EliminaHo has encertat doncs!
EliminaEn els propers dies hi haurà més fotos d'aquesta passejada
Què ens hi trobarem , darrere el teló de la vida ? ;)
ResponEliminaBon setembre !!
Potser nous camins per recórrer, que les quotidoanitats no ens permeten veure... Bon setembre, Artur!
EliminaRealment el desmai sembla un cortinatge i darrera seu si amaguen les emocions de la vida...Realment deu ser una passejada ben bonica la que es pot fer pels voltants d'aquest frondós arbre, que protegeix la casa mig amagada rera les seves fulles...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Sí és una passejada bonica, per sota els ponts... bon dia, M Roser!
Elimina