Lloc de repòs


Sec, amb ells ulls  ben oberts, 

els de l'ànima també,

aixoplugada a l'ombra, 

respirant  la calma del verd, arreu.

En silenci, 

agraint el tacte que em connecta a la terra.

Si tanco els ulls, res no canvia. 

Soc la mateixa, en el mateix lloc.




Comentaris

  1. Un lloc deliciós per a reposar...Amb els ulls oberts i en silenci , pots gaudir del paisatge, si tanques els ulls veuràs el teu paisatge interior i segur que escoltaràs tots els sons que fa la natura. una fulla que cau, el soroll del vent que fa moure els arbres, alguna pedreta que rodola pel terra...
    Petonets Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hi ha llocs que els has vist mil vegades, però un dia et criden l'atenció. Bona nit, M Roser.

      Suprimeix
  2. Em sembla un bon lloc per venir a llegir. Però llavors no tanquis els ulls.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sense cap dubte que sí, però jo amb el llegir tinc una limitació molt grossa: enlloc com a casa... no puc evitar-ho.

      Suprimeix
  3. És un lloc d'aquells que invita a aturar-s'hi, tant per gaudir del paisatge amb els ulls ben oberts com per tenir-los tancats gaudint d'uns instants de calma... que, ni que sigui de tant en tant, també ens convé.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, a vegades ni trobant un lloc així ens donem permís per estar-hi una estona... continuem el pla inicial (caminada, objectiu final, o el que sigui) i ens aturem just el temps d'admirar-ho, de fer la foto i poc més. Encara no aprenem a regalar-nos temps.

      Suprimeix
  4. Sembla un record que no has oblidat mai, Carme, però que ara ha recobrat la seva frescor.
    La teva sensació s'encomana amb les teves paraules.

    ResponSuprimeix
  5. Quin bon moment em regales!!... Me l'imagino com el descrius i sento la fresqueta i el silenci en aquesta ombra... I he sentit també un refilet d'ocell...
    M'has portat el record d'algún moment ja viscut gaudint d'aquesta bona sensació d'aturar-te, descansar i contemplar....Gràcies!!
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó que també se senten ocells! Ho fem sempre massa poc, això que dius: aturar-nos, descansar i contemplar. I val la pena, dedicar-hi temps.

      Suprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars