Porta, finestra, i jardinera



Caminem junts, 
potser baixarem 
pels carrers esglaonats
de qualsevol poble
per arribar a la font.

Beurem aigua fresca,
i seurem en un banc humit,
amb coixí de molsa.

Sense por del fred.
Ja buscarem aixopluc 
si  en fa massa.

Comentaris

  1. Per quant temps hi haurà aigua fresca en aquest món?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Espero que encara duri l'aigua fresca. Sense aigua, no hi ha vida...

      Suprimeix
  2. El dibuix és molt bell, d'un lloc molt pintoresc, i les paraules molt bucòliques.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És un carrer de Riudaura, a la Garrotxa.

      Suprimeix
    2. Els de Riudaura, són aquells que quan plou la deixen caure ... he, he, he...

      Suprimeix
  3. Quin poema tan bucòlic! Segur que la font ara deu rajar força amb tantes pluges...
    M'agrada el dibuix , perquè la porta i la finestra, tenen profunditat!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M Roser. Dibuixo tan poquet ara, que m'alegro que t'agradi el dibuix, aveure si m'animo a tornar-hi. Les fonts ragen alegres després de les pluges. Bon vespre.

      Suprimeix
  4. Dec haver vist centenars de dibuixos i pintures teves, estimada CARME, i sempre, sempre, sempre m'agraden!!
    (Si en lloc de graons hi posem una rampeta potser baixaré millor hehehe)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, perquè sempre m'animes en la qüestió dels dibuixos i sobretot ara que dibuixo tant poc.

      La propera vegada que vagi a Riudaura, els hi comunicaré que una rampeta t'aniria millor, he, he, he...

      Suprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars