Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
No en en fiem de les aparences, El que ara veiem hermètic, tancat i apagat quan arribi el moment oportú s'obrirà i, esclatant de vida, farà la feina que li toca fer.... i aquestes pinyes també. ;-)
ResponEliminaI tant que sí, Mc! El teu comentari esperançador té tota la raó.
EliminaUi! Els llavis closos, però els somnis apagats, mai! De manera latent, si cal.
ResponEliminaTens tota la raó. Si ',apaguen s'han de tornar a encendre.
EliminaEls punys tancats, les mans obertes
ResponEliminaAixí mateix!
EliminaAquesta pinya està molt ben closa, segur que guarda somnis molt privats...Suposo que és de la família de les pinàcies, però exactament no sé quina.
ResponEliminaBon vespre, Carme.
És un cedre, M Roser.
EliminaBon dia!