Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Doncs obro la porta. Que passi tothom. Gràcies.
Com més serem més riurem... gràcies!
Una porta en un lloc ben curiós, si truco, potser m'obriran i tot...Petonets.
Potser sí, la torratxa de cintes, ben tendres i ufanoses, proclama que hi ha gent...
Quan s'obri la porta, podràs fer una aquarel·la del que es veu a dins, tan esplèndida com aquesta. Si et cal llum, avisa'm.
Segur que caldrà llum, Xavier... no sé pas imaginar-me què hi ha a dins...
una porta preciosa i acollidora toc toc j pico a veure si m'obren que estic convençuda que sí
Segur que t'obren!
I tots els anys que ens esperen també!
El futur... no podem oblidar-lo!
Una porta rústica i acollidora, les cintes donen frescor i conviden a entrar.Passat i present conviuen.
Conviuen sí, el més important és que convisquin en harmonia!
Doncs obro la porta. Que passi tothom. Gràcies.
ResponEliminaCom més serem més riurem... gràcies!
EliminaUna porta en un lloc ben curiós, si truco, potser m'obriran i tot...
ResponEliminaPetonets.
Potser sí, la torratxa de cintes, ben tendres i ufanoses, proclama que hi ha gent...
EliminaQuan s'obri la porta, podràs fer una aquarel·la del que es veu a dins, tan esplèndida com aquesta. Si et cal llum, avisa'm.
ResponEliminaSegur que caldrà llum, Xavier... no sé pas imaginar-me què hi ha a dins...
Eliminauna porta preciosa i acollidora toc toc j pico a veure si m'obren que estic convençuda que sí
ResponEliminaSegur que t'obren!
EliminaI tots els anys que ens esperen també!
ResponEliminaEl futur... no podem oblidar-lo!
EliminaUna porta rústica i acollidora, les cintes donen frescor i conviden a entrar.
ResponEliminaPassat i present conviuen.
Conviuen sí, el més important és que convisquin en harmonia!
Elimina