Carrer del túnel,
sota la porta antiga
d'entrar a La Roca.
Conviuen àgils
el temps que ja ha passat
les cintes tendres.
També en nosaltres:
tots els anys que duem,
l'instant present.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
Doncs obro la porta. Que passi tothom. Gràcies.
ResponEliminaCom més serem més riurem... gràcies!
EliminaUna porta en un lloc ben curiós, si truco, potser m'obriran i tot...
ResponEliminaPetonets.
Potser sí, la torratxa de cintes, ben tendres i ufanoses, proclama que hi ha gent...
EliminaQuan s'obri la porta, podràs fer una aquarel·la del que es veu a dins, tan esplèndida com aquesta. Si et cal llum, avisa'm.
ResponEliminaSegur que caldrà llum, Xavier... no sé pas imaginar-me què hi ha a dins...
Eliminauna porta preciosa i acollidora toc toc j pico a veure si m'obren que estic convençuda que sí
ResponEliminaSegur que t'obren!
EliminaI tots els anys que ens esperen també!
ResponEliminaEl futur... no podem oblidar-lo!
EliminaUna porta rústica i acollidora, les cintes donen frescor i conviden a entrar.
ResponEliminaPassat i present conviuen.
Conviuen sí, el més important és que convisquin en harmonia!
Elimina