Una casa de Berga
He cercat, en va, les noves converses dels habitants d'aquesta casa. No hi són, no em diuen res.
Jo comptava amb ells per omplir-me un altre escrit del blog, però han quedat ben silenciosos i satisfets amb les seves divergències, que no volen tornar a tocar fins la runió de l'any que ve.
I així m'he quedat, al carrer, a la intempèrie dels mots i de les coses a dir. Agafaré el silenci i l'estiraré ben fort fins que es faci línia, fins que sigui text, fins que digui tot allò que porta dins. Ho sé segur, silenci, que malgrat que no ho sembli també dius moltes coses. Em quedo escoltant, després traduiré:
Sempre és molt millor ser silenci que escriure bajanades (m'ha dit, el poca-solta...)
And then came Sean, broke the silence, thought of Lichtenberg and the first American to discover Columbus: He made a terrible discovery. No nonsense.
ResponEliminaMoltes gràcies per venir a trencar el silenci.
EliminaA mi, el silenci m'agrada molt, però les paraules també!
Abraçades, Sean.
És ben cert que per a dir segons què, val més quedar-se callat; però trobo que en aquest cas és una llàstima perquè aquest edifici i els seus habitants que van cadascú a la seva segur que ens donarien tema per un bon grapat de posts.
ResponEliminaPerò bé, això és mirat des de fora. Si ens posem en la seva pell potser la decisió de callar s'entén una mica més... a ningú ens agradaria que casa nostra esdevingués una nova "Rue del Percebe, 13" (no em pots negar que aquest edifici en té una retirada :-D)
Bon cap de setmana!
Doncs sí, em vaig imaginar una altra conversa de reunió de veïns, però finalment no va acabar de sortir.
EliminaDoncs, sí que té una retirada a 13 de la Rue del Percebe... ;-D
Bon diumenge, Mc!
No sóc gens xafardera, però en aquest ocasió m'he quedat amb ganes de saber-ne més d'aquests veïnats tan peculiars i els seus pisos tan diferents. ;-)
ResponEliminaSi he de triar, el silenci va per davant de la paraula, sobretot si la paraula no em diu res.
Aferradetes, preciosa.
Sí eren uns veíns peculiarsi bastant divertits... ja també m'he quedat amb les ganes.
EliminaAferradetes, bonica!
Que bonica i divertida és aquesta aquarel·la. Quan he llegit que al Mc li recordava el 13 rue del Percebe, he pensat que tenia raó.
ResponEliminaJo he vist una ferradura fent de porta. En aquest cas, el 13 porta bona sort.
Moltes gràcies, Xavier... em va agradar aquesta casa i mira, l'aquarel·la ha sortit com ha sortit, sembla una mica de còmic, sí. 😄 No recordo quin número tenia la casa... em sembla que no en tenia cap, però el 13 li escau.
EliminaSempre te'n surts amb nota, Carme!
ResponEliminaGràcies, Helena!
Elimina