Una casa de Berga

He cercat, en va, les noves converses dels habitants d'aquesta casa. No hi són, no em diuen res.

Jo comptava amb ells per omplir-me un altre escrit del blog, però han quedat ben silenciosos i satisfets amb les seves divergències, que no volen tornar a tocar fins la runió de l'any que ve. 

I així m'he quedat, al carrer, a la intempèrie dels mots i de les coses a dir.  Agafaré el silenci i l'estiraré ben fort fins que es faci línia, fins que sigui text, fins que digui tot allò que porta dins.  Ho sé  segur, silenci, que malgrat que no ho sembli també dius moltes coses. Em quedo escoltant,  després traduiré:

Sempre és molt millor ser silenci que escriure bajanades  (m'ha dit, el poca-solta...)