Des de l'habitació


De vegades la llibertat
és com un curt viatge,
com una finestra oberta,
com una pau i un silenci.
La llibertat, 
que passa de llarg, 
com un miratge.

Comentaris

  1. Decía cuando Google me ha sacado del comentario que; ademas, no esta nada de moda.

    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desgraciadament, tens raó, la llibertat no està de moda!

      Una abraçada.

      Elimina
  2. Em quedo amb la d'una finestra oberta, amb pau i silenci...

    Preciosa aquesta finestra i el que es veu per ella.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El paisatge, la pau i el silenci, ho és tot, en alguns moments.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Cau la mirada com un ocell
    abans de batre les ales
    i iniciar un vol cap a la llibertat.
    Surt la veu en un cant
    càlid i ascendent.
    Floreix el silenci en la flor
    dels teus llavis a l’inici de cada petó.
    Trauré el cap
    per la finestra
    on la mirada
    cercarà el silenci
    del cant
    per la llibertat.
    Quina pau!

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per continuar amb un altre poema!

      Elimina
  4. Mentyre esperem la llibertat, podem cantar-li una "Cançó d'amor" de Lluís Llach:

    "...I potser, Llibertat
    Ets un somni fet bandera, tant se val
    Cridarem sempre el teu nom
    Com si viure només fos
    Ésser pelegrí a la teva font
    La llibertat, la llibertat
    Aquesta dama encadenada que ens està esperant..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cantarem, doncs... a veure si ens sent i es fa realitat.

      Elimina
  5. Jo també em quedo amb la finestra oberta. S'és més complet amb ella que en la intempèrie total. Ens cal el marc, la forma, la metàfora per ser lliures, encara que sembli una paradoxa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars