Entrada



Soc aquí,
i visc sota protecció dels arbres,
amb l'ombra pel meu cos
i claror a cada fulla.
I sento la bellesa
l'equilibri de cada gest
i la pau i la calma.

I tot i així soc forastera
de tants indrets inaccessibles.

Comentaris

  1. Arquitectura, natura i poesia. Tot condensat.

    ResponElimina
  2. El cel taca el terra amb ombres,
    i l’esquena la protegeixen
    dos gegants vius
    que cada any canvien els milers
    de dits que juguen amb el vent.
    Reposa sota aquells cossos enormes,
    i rebo en la tardor una pluja de petites fulles
    que m’acaronen i m’estalvien
    la solitud dels moments dolents.
    Ara espero la nit
    per sentir la companyia dels estels
    brillant unes hores silents.

    qui sap si,,,

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pluja de els fulles sempre és un espectacle, a vegades massa lent per apreciar-lo, altres vegades admirable.

      Elimina
  3. M'agrada escodrinyar les fotos i en aquesta, a més de veure tot el que dius, també hi veig uns reflexes molt bonics als vidres.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els reflexos sempre fan bonic, donen molta vida a la fotografia.
      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  4. Cadascú té un paper assignat a la seva "auca" particular i és difícil de canviar .... potser per Carnaval, li deixaran fer de saló de ball !!.
    Salut !!.

    ResponElimina
  5. Els baladres de l'altre dia aixoplugaven la seva porta com amagant-la, avui aquests plàtans fan com de sentinelles de la seva. En tots dos casos, però, són acollidors i ens conviden a entrar-hi.

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, aquests vigilants protectors vegetals, ens donen molta sensació de benestar i d'acollida. Al menys a mi...

      Abraçades, Mc!

      Elimina
  6. hoy me qui el sombrero, perdón, "la Gorra"

    Besos

    ResponElimina
  7. Quan es viatja es viu d'una manera una mica irreal, sempre s'és foraster d'allà on et trobes. A mi no m'agrada gaire, diuen que només gaudim dels viatges quan els planegem i quan els recordem, però igualment t'envejo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc m'agrada gaire viatjar... només faig viatges d'estar per casa... he, he, he... i encara, a vegades, em sento forastera.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars