Pont i balcó
La clapa de núvols blancs en mig d'un cel ben gris.
La darrera claror de ponent quan la nit ja avança.
El pont que comunica entre tant d’aïllament.
El balcó florit entre murs de pedra.
L'instant d'una mirada atenta
en una vida massa distreta i dispersa.
Quan veig balcons com aquest penso: que bé hi viuria jo, també, en un lloc així.
ResponEliminaSí, jo penso que també hi viuria bé.
EliminaUn pont que comunica... això avui en dia es difícil de trobar.
ResponEliminaTampoc em faria fàstic viure així.
Una mirada preciosa la teva.
Aferradetes, nina.
Sempre costa la comunicació i no podem renunciar-hi mai.
EliminaMoltes gràcies, nina i una aferradeta de tornada.
Un balcón así siempre será un lujo.
ResponEliminaBesos
Molt romàntic…
EliminaPetons.
"El pont que comunica entre tant d’aïllament" és el de la teva poesia!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaQue lugar tan preciso y encantador, digno de llevar una vida relajada y ser humildemente feliz en ese tranquilo entorno ¿sería pedir mucho?. Gracias Carme estupenda foto te felicito. Salud y paz.
ResponElimina