Quin lloc més adient per dedicar (que no perdre) el temps a contemplar i gaudir de tot el que ens envolta. I a més, aquests instants de "només contemplar" també estan plens de moltes altres coses. Els teus versos ho expliquen molt bé. Bon cap de setmana, Carme.
Potser costi de creure, però els tres articles en femeni, han estar només un error per triplicat. Gràcies per avisar, ja està corregit.
Sempre bado, perdoneu. I el pitjor de tot és que quan rellegeixo, llegeixo allò que hauria de dir en comptes de llegir el que diu. Seria la pitjor correctora del món.
Molta pau a les teves paraules. Com la que desperta la imatge. Hi ajuda molt la sensació que no hi ha ningú més, que estaves sola allà en aquell paratge.
Doncs, saps què? No estava sola del tot. A l'altra punta del prat hi havia una parella jove, que estaven estirats a l'herba. Ells van ajudar, encara més a la sensació de relax i tranquil·litat. Els vaig imitar, encara que jo sí que em vaig estirar sola.
Quin lloc més adient per dedicar (que no perdre) el temps a contemplar i gaudir de tot el que ens envolta. I a més, aquests instants de "només contemplar" també estan plens de moltes altres coses. Els teus versos ho expliquen molt bé. Bon cap de setmana, Carme.
ResponEliminaHi ha llocs on et quedaries més estona de la prevista. Ho ha llocs on el repòs i la pau venen sols. Bon diumenge Mc!
EliminaUna fusió entre la natura i tu... això és la contemplació.
ResponEliminaAferradetes, Carme.
La contemplació és una cosa que em surt de natural. I sempre dona moments intensos d' estar amb un mateix.
EliminaAferradetes contemplarives.
EliminaArriba el moment per gaudir de la natura i les sensacions que l'acompanyen !. Bon estiu :)
ResponEliminaBon estiu, també per a tu, Artur!
EliminaEstar sense fer res de tant en tant és absolutament recomanable.
ResponElimina¿Perquè poses en femení "les núvols, les ocells, les insectes…"?
Molt recomanable, i tant!
EliminaPotser costi de creure, però els tres articles en femeni, han estar només un error per triplicat. Gràcies per avisar, ja està corregit.
Sempre bado, perdoneu. I el pitjor de tot és que quan rellegeixo, llegeixo allò que hauria de dir en comptes de llegir el que diu. Seria la pitjor correctora del món.
La imatge ja transmet pau, ser-hi present i contemplar tot el que descrius, et fa volar, sens dubte.
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme
Hi ha llocs acollidors de mena i que donen pau. Cal que els aprofitem.
EliminaBon diumenge, Núria!
Aquest poema tan bonic descriu molt bé aquest paisatge tan bell, malgrat la seva sensillesa...
ResponEliminaBona setmana, Carme.
A vegades els instants són senzills...
EliminaUna abraçada.
Molta pau a les teves paraules. Com la que desperta la imatge. Hi ajuda molt la sensació que no hi ha ningú més, que estaves sola allà en aquell paratge.
ResponEliminaDoncs, saps què? No estava sola del tot. A l'altra punta del prat hi havia una parella jove, que estaven estirats a l'herba. Ells van ajudar, encara més a la sensació de relax i tranquil·litat. Els vaig imitar, encara que jo sí que em vaig estirar sola.
EliminaUn lloc per contemplar. Un lloc per fer poesia.
ResponEliminaEl vaig aprofitar breus moments… però tant com vaig poder.
Elimina